“Aquests dies amb l’Orfeó Català estan sent preciosos i molt enriquidors”
Aquesta setmana, el director alemany Thomas Hengelbrock i els seus conjunts Balthasar Neumann Chor & Orquestra tornen al Palau de la Música, un escenari que ja els és conegut però que ara els convida, per primera vegada, a col·laborar amb l’Orfeó Català. La producció combina dues grans obres del repertori germànic, ‘Un requiem alemany’ de Brahms i ‘Lobgesang’ de Mendelssohn, que s’oferiran tant a la sala modernista com a la ciutat d’Hamburg.
ALBERT TORRENS: Al Palau de la Música, tothom conserva grans records de cadascuna de les actuacions del Balthasar Neumann Chor & Orquestra. Què recorda vostè d’aquestes visites i quin creu que és el secret d’aquesta connexió tan intensa amb el públic?
THOMAS HENGELBROCK: El meu primer concert al Palau de la Música va ser el 2014 amb la Missa en Si menor. Ja deu anys! Aquella primera trobada va ser per mi un amor a primera vista. Tant l’edifici com l’equip, la ciutat i, per descomptat, el públic em van captivar. Aquesta sala magnífica oberta a tothom genera un espai de trobada molt especial i és ben bé al centre de la ciutat: un lloc tan inspirador, amb la seva tradició, arquitectura meravellosa i ambient acollidor. Per a mi, és l’exemple perfecte de lloc ideal per incitar la nostra societat a participar en la cultura i l’art sense cap tipus de fronteres.
AT: Com van dissenyar aquesta col·laboració amb l’Orfeó Català? Havia fet mai aquest tipus de treball amb cap altre cor o orquestra?
TH: Sí, sí que ho hem fet. Malauradament, menys del que hauria volgut, perquè ja som un cor internacional, tenim músics i cantants de tot Europa i més enllà. Però, per citar un exemple, el nostre Parsifal de l’any 2013, on vam treballar amb un cor infantil de Madrid i va ser una experiència magnífica. M’agraden aquestes trobades i l’intercanvi sempre és enriquidor i aprenem molt.
AT: Què creu que pot aprendre cadascuna de les parts en aquest treball comú?
TH: La idea de mesclar cors diferents, provinents de cultures i països diversos, crea una relació de respecte i admiració mútua que es reflecteix contínuament a l’escenari. Compartir un projecte d’aquesta envergadura amb un cor com l’Orfeó Català, que té una tradició tan bella i arrelada en la societat catalana i al món sencer és, sens dubte, un repte i serà una experiència inoblidable. Els cantatns professionals, juntament amb els amateurs, són capaços de fusionar-se i crear un so únic. La frescor que aporta una persona del cor que no es dedica a això professionalment és valuosíssima per als professionals que vivim molt concentrats en el món de la música.
AT: Vostè selecciona per al seu cor els cantants idonis per a cada producció i repertori, tenint en compte les seves habilitats vocals però també les seves llengües maternes i país de procedència. Ha treballat mai amb cantants catalans o de llengua llatina? Per a quin tipus de música els escolliria?
TH: Sí, he treballat molt amb cors arreu del món i en totes les llengües. Fins i tot la Missa de Mozart i el Requiem de Brahms a Cuba, amb cors amateurs. Van ser concerts que van deixar una petjada inesborrable a la meva vida, ja que als països llatins trobo una energia i dedicació que no és habitual i m’inspira a seguir treballant. No sabria dir si existeix un repertori més o menys adequat quan es treballa amb gent motivada i seriosa.
AT: Quins plans de futur té, pel que fa a repertori? Hi ha cap tipus de música que cregui que no afrontarà mai?
TH: Hi ha tanta música en aquest món que voldria interpretar que dubto que en tingui prou amb una sola vida. No tinc límits, si l’obra és bona, si connecta amb l’ànima i tinc els músics adequats, hauré de dur-la al públic.
AT: Potser deu haver hagut d’explicar moltes vegades per què va escollir el nom d’un arquitecte per al seu cor i orquestra. És una qüestió d’admiració personal? Què representa i per què el va escollir?
TH: Johann Balthasar Neumann no va ser només un arquitecte, enginyer militar i mestre d’obres que va marcar una època. En el seu segle va ser considerat un lliure pensador, un excel·lent estratega i un perfeccionista inflexible. Ell va desenvolupar per primera vegada l’arquitectura, la pintura, l’escultura i els jardins com a concepte global i va posar en escena la seva interacció. La seva idea era concebre l’art com un espai lliure en què tothom pogués desenvolupar-se. Els seus ideals constitueixen la pedra angular del nostre treball diari. Junts, director, cor, orquestra i acadèmia ens esforcem per aconseguir una estreta interacció de les arts. Enriquits amb una bona dosi de passió per la música i portant l’humanisme com a bandera, la tradició es revitalitza, s’uneix a l’alegria virtuosa de tocar. Neumann també va treballar per millorar la vida de la gent (per exemple, va ser dels primers a dissenyar i posar en marxa les incipients xarxes de sanejament de les grans ciutats). La seva visió de com una persona pot aportar a la societat, com ser individual i com ser social és la nostra inspiració i és la manera com comprenem i duem a terme la nostra missió.
AT: En comparació amb el 1991 quan va crear el Balthasar Neumann Chor & Orquestra, ara hi ha més cors professionals independents, sortosament perquè el nombre de músics i estudiants de música també ha crescut. Hi ha espai per a tots? Com cal que es distingeixi cadascun de la resta, si toquen la mateixa música?
TH: Qui vulgui dir alguna cosa constructiva des del punt de vista cultural o social ha de tenir l’espai per fer-ho. El cor Balthasar Neumann ha generat i generarà sempre aquest tipus d’espais. No hi ha dues persones iguals, ni dos concerts iguals. Tots som diferents i això per a nosaltres és un valor afegit. Cadascú posseeix i desenvolupa una retòrica que pretén transmetre. Jo sempre estaré interessat a escoltar el que altres artistes tenen a dir. Des del meu punt de vista, no cal crear una manera personal, única i innovativa d’expressar-se tant com fer-ho d’una manera que et permeti arribar a l’ànima de les persones.
AT: Han parlat de reeditar aquesta residència a Barcelona?
TH: Sí, tenim contacte estret amb els amics del Palau de la Música i l’Orfeó Català i compartim una mateixa visió. La col·laboració és bella i està sent molt fructífera. Entenem que la música és un llenguatge universal i també és un instrument capaç de transformar i connectar totes les persones per més diversos que siguin els seus orígens o situació social. Els concerts socials, els projectes educatius i els assajos oberts al públic han estat acollits amb entusiasme per l’equip del Palau i els hem fet plegats. Aquesta filosofia que compartim i defensem fa que aquesta sigui una experiència valuosa i molt significativa. Aquests dies amb l’Orfeó Català estan sent preciosos i molt enriquidors tant per a mi com per al cor i l’orquestra Balthasar Neumann. No tinguin cap dubte que tenim ganes de seguir treballant plegats.
Imatge destacada: (c) Florence Grandidier.
