El pianista Efrem Garcia Salinas va morir el dilluns 8 de juliol passat als 49 anys. Roger Alier recorda la seva trajectòria que va destacar sobretot per la seva tasca com a pianista acompanyant de nombrosos cantants i músics del nostre país.
Efrem Garcia Salinas va néixer a Barcelona el 7 de juliol de 1970, segon fill de Manel Garcia i de Carmina Salinas. La mare, molt musical, li va inculcar l’amor per l’art dels sons i el xicot es va inscriure al Conservatori Municipal de Barcelona, al carrer del Bruc. Hi va fer la carrera de piano, amb qualificacions d’alt nivell.
Ja no va deixar de progressar en el llenguatge pianístic i va decidir d’anar a París a perfeccionar-se sota la guia de la cèlebre pianista Monique Deschaussées. Va sobreviure, a la capital francesa, on va fer feines ocasionals en restaurants, amb intervencions molt notables del repertori clàssic. Va ser aleshores quan va conèixer la Colette, una senyora d’una certa edat que li va facilitar l’accés a l’Opéra de París i a la vida concertística parisenca. Però en morir Colette, el 1996, Efrem va decidir completar la seva formació a l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest, on va aprendre l’hongarès i va treballar prop de dos anys. També va viatjar al Brasil i va incorporar el portuguès a la llista d’idiomes que dominava.
Va tornar a Barcelona el 1998. Aquí el vaig conèixer quan va venir a col·laborar amb els concerts que jo impulsava els dissabtes a la Rambla, davant del Liceu, per demanar la reobertura del Liceu, aleshores en obres per causa de l’incendi del 1994. A Barcelona va treballar a l’Acadèmia Granados com a professor de piano.
Va ser en aquesta època quan vam demanar-li, Jordi Maddaleno i jo, si volia portar la part de piano d’una iniciativa curiosa: fer una representació, a l’Auditori de Cornellà, de l’òpera Les pêcheurs de perles, petició que va fer amb molta dedicació per encàrrec de Judith Ibàñez, que ens va promoure la representació d’aquesta òpera, amb Xavier Martínez, tenor del Cor del Liceu, en el paper de Nadir, Tina Gorina com a Leïla, Carles Daza com a Zurga i Joan S. Colomer com a Nourabad. Efrem Garcia no tenia un interès especial a vincular-se a cap institució en concret, sinó que es procurava activitats independents, i va estar tretze mesos com a pianista habitual de l’Hotel Majestic de Barcelona oferint un repertori variadíssim en el qual no mancaven també fragments coneguts de les òperes més populars. Molt interessat per la música francesa, sovint també va fer viatges artístics per Bèlgica i Holanda i així mateix al Gabon, on va ser intèrpret pianístic en un hotel regentat per un amic seu; el darrer cop va ser el mes d’agost del 2018.
Encara que no singularment operístic, Efrem va aconseguir distingir-se en una brillant interpretació de la versió de piano i cant de l’Orphée de Gluck (Castelldefels, 2017), que va interpretar també al Cercle del Liceu el febrer del 2018. Va actuar en més d’una ocasió com a pianista acompanyant de la soprano Aida Vera i sovint al Cercle del Liceu com a solista i com a acompanyant de cantants. Cal afegir-hi actuacions importants a la institució cultural D.E.S., a la qual va facilitar un dels seus pianos, i on va actuar molt sovint (per darrer cop el 20 de juny passat).
La seva darrera actuació pública, al Col·legi Major de l’Escola Industrial del carrer d’Urgell, va ser el dia 2 de juliol. A la seva faceta de pianista, hi afegia els darrers anys la de compositor i ha deixat diverses peces pianístiques que ell mateix va estrenar.
És una gran pena la mort sent tan jove.vaig tenir la sort de gaudir de les seves interpretacions com solista i acompanyament de cantants !!!!DEP
M’ha omplert de tristor el traspàs tant sobtat de l’Efren a qui vaig coneixer en el curs d’història de la música que imparteix Roger Alier.
La seva música la seva interpretació i la seva personalitat tan propera feia d’ell un músic i una persona molt especial digne d’admiració i estimació. Que allà on estigui descansi en pau i desde aqui el recordarem sempre. El meu condol a la familia.
Efrem, tot just me n’he assabentat. Recordo aquella època en què vam formar duo (violí i piano) en totes les hores junts preparant els diversos programes. Tu acabaves de tornar d’Hongria i jo d’Holanda.vam riure junts i també vam plorar junts. Després la vida ens va portar per camins diferents. Ens vam veure alguns anys després per explicar-nos com ens anava la vida i, com sol passar, el “tornem a quedar aviat” no es va donar mai més.Amic, company, descansa en pau. Sempre ocuparàs un espai important d’un moment de la meva vida.
Acabo de saber la moticia. Vaig coneixer al Efrem al Hotel Majestic. Deseguidavarem congeniar. Allàvaig coneixer al seus encantadors pare i mare. Estic conmocionat, sobretot pensant com deuen estar als seus pares.