El dissabte 9 de gener fa la seva presentació oficial la Barcelona Art Orchestra (BAO) dins de la sèrie Revisiting de l’Auditori de Barcelona. La formació, que dirigeixen Lluís Vidal, Joan Vidal, Néstor Giménez i Lluc Casares, oferirà un espectacle de factura pròpia basat en l’univers sonor de la pel·lícula The godfather (El padrí).
“El que ens mou és la necessitat d’intentar que hi hagi una formació estable amb un treball continuat i al més acurat possible”, explica Lluís Vidal. “Creiem que és una necessitat que té el país, ja que els darrers anys el nivell dels instrumentistes ha crescut molt, mentre que el dels conjunts està lluny encara dels estàndards europeus i americans”.
La Barcelona Art Orchestra neix amb la voluntat d’unir instrumentistes, compositors i arranjadors de diferents generacions en un conjunt de cambra híbrid que navegui entre la música clàssica i el jazz. “No ens tanquem a cap estètica, formació ni disciplina concretes”, comenta Joan Vidal. “Ens plantegem la BAO com una mena de Vienna Art Orchestra, que té projectes tant amb orquestres de corda com amb big bands i formacions híbrides. Volem crear projectes originals”.
La Vienna Art Orchestra és un dels referents immediats de la BAO, però no l’únic. A Barcelona, entre el 1985 i el 2003 va existir l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure, de la qual Lluís Vidal fou cofundador, dedicada a la música del segle XX. “Era una formació polièdrica i transversal basada en el jazz i la música clàssica que va fer coses molt interessants. El nostre objectiu és tenir també una continuïtat que ens permeti fer música de format mitjà de manera habitual”, explica Lluc Casares.
El primer projecte de la BAO és l’encàrrec de L’Auditori Revisiting ‘The godfather’. “Cadascun de nosaltres quatre ha escollit i versionat dos temes de tot el conjunt de música de les tres pel·lícules. A més a més, cadascú ha fet una relectura del tema principal i hem convidat a fer-ho també a Joan Albert Amargós i Joan Sanmartí. Per tant, hi haurà sis leitmotiv que aniran apareixent al llarg de l’espectacle. Hem fet coses molt diferents i crec que serà molt interessant d’escoltar”, diu Lluís Vidal.
Una de les dificultats òbvies d’una formació d’aquestes característiques és la seva viabilitat econòmica. A manca d’un circuit prou ampli que pugui proporcionar una activitat continuada, els suports públics i privats esdevenen imprescindibles. “Hem parlat amb algunes entitats i en un inici la proposta no s’ha rebut malament”, explica Néstor Giménez. “Tenim l’esperança que en el moment en què s’engegui el projecte pugui haver-hi una mica més de resposta”. Una esperança que costa mantenir davant d’una Administració pública que tendeix a cuidar poc el talent local i que no es caracteritza per planificar estratègies culturals a mitjà o llarg termini. “Mai no ha existit una voluntat de crear infraestructures culturals sòlides per tal que els músics d’aquí puguin tenir una sortida i desenvolupar tot el que han estat estudiant a casa nostra. Tot han estat iniciatives que han anat sortint com bolets per la tossuderia d’algú. Nosaltres, per exemple, estem complint la funció del que hauria de ser una orquestra nacional de jazz”, sentencia Lluís Vidal.
En aquest sentit, els directors de la BAO tenen clar que la tasca que els espera serà lenta i llarga i que la seva viabilitat a curt i mitjà termini passa, a banda de pel seu propi treball, per obtenir suports externs: “Tenim moltes esperances que en les properes temporades L’Auditori esdevingui el pal de paller de la vida de l’orquestra. Evidentment som conscients dels temps que corren i que hem de buscar altres sortides i complicitats, però sí que dipositem part de les nostres expectatives de futur en el fet que L’Auditori ens continuï donant suport”, conclou Lluís Vidal.
Imatge destacada: (c) Joan Cortès / Tomajazz.
