BZM porta al Petit Palau els orígens de la ‘Missa en Si menor’

Imatge del concert del dia 19 de juliol. © www.facebook.com/Bachcelona

Imatge del concert del dia 19 de juliol. © www.facebook.com/Bachcelona

FESTIVAL BACHCELONA. BZM Ensemble. Cor BZM. Carine Tinney, soprano. Maria Chiara Gallo, mezzosoprano. Matthew Thomson, tenor. Oriol Mallart, baix. Dir.: Pau Jorquera. Origen de la Gran Missa (Cantates BWV 171. 121, 12, 191, 29, 46). PETIT PALAU. 19 i 20 DE JULIOL DE 2017.

Per Lluís Trullén

El Festival Bachcelona ha dedicat les dues primeres jornades de l’edició del 2017 a presentar un doble programa al Petit Palau dedicat a la interpretació de les cantates que van donar origen a la Missa en Si menor de Bach. Per a l’ocasió, el Bach Zum Mitsingen –que des del mes d’abril del 2011 ofereix el cicle integral de les cantates de J. S. Bach en format participatiu– i quatre solistes vocals que han rebut la Beca Bach 2017 han estat els encarregats de donar llum a aquest gran projecte.

La sala del Petit Palau acollia en dues sessions (la primera seguida per un públic més nombrós) cantates completes i d’altres fragmentades que van donar origen a la monumental Missa en Si menor de Bach. Com és sabut, la composició de la Gran Missa de Bach respon a un llarg procés d’elaboració. El “Kyrie” i el “Gloria” van ser compostos pel reconeixement de la ciutat de Leizpig vers Frederic August III, elector de Saxònia i rei de Polònia. Al final de la seva vida Bach va construir basant-se en l’ús de la paròdia les diferents parts de la missa. A tall d’ exemple l’“Et Expecto resurrectionem mortuorum” procedeix de la Cantata BWV 120, el “Qui Tollis” de la Cantata BWV 46 o el “Gloria in Excelsis Deo” de la Cantata BWV 191, l’única que Bach va escriure en llatí i de la qual, per tant, no va haver de modificar el text.

El cert és que Bach va crear una obra transcendent, declarada l’octubre del 2015 per la UNESCO patrimoni documental de la humanitat i que ha rebut reconeixements unànimes. A tall d’exemple, el crític Josep Casanovas la considerava com “un dels edificis més sobresortints de tota l’espiritualitat cristiana” i Enrique Franco com “una de les grans i belles cúpules amb què la música corona l’edifici de la cultura europea”.

Aquesta obra transcendent, amb els cors a 4, 5, 6 i 8 veus, coronació de tota la tradició polifònica de la música religiosa de procedència italiana, va tenir un procés creatiu dilatat. Bach va transformar, i superar, mitjançant l’ús de la paròdia, passatges musicals emprats amb anterioritat en diferents cantates. Àries i cors curosament escollits i perfilats mitjançant un treball sublim de la melodia, del contrapunt i de la instrumentació van acabar configurant aquesta composició excepcional.

Sota la direcció de Pau Jorquera, una vintena d’instrumentistes, amb Adriana Alcaide com a concertino i Daniel Tarrida a l’orgue, els prop de quaranta cantaires que integren el cor BZM i quatre solistes vocals van remuntar-se als orígens de la Missa en Si menor presentant senceres, o en alguns casos parts, cantates de les quals Bach va extreure passatges musicals per construir aquesta obra magna.

El cor, que cada cop es presenta més acoblat i conjuntat, va assolir un nivell interpretatiu remarcable. Passatges tan brillants com el “Gloria in Excelsis” o el “Cum Sancto Spiritu” –ambdós a cinc veus– eren resolts amb majestuositat i brillantor, amb un alt grau de precisió en l’afinació. En el complexíssim “Crucifixus” a quatre veus que avancen en complexes gradacions cromàtiques, van assolir un remarcable nivell expressiu, d’intimitat i d’aprofundiment interpretatiu plenament conjuntat amb el conjunt instrumental. Impecable Adriana Alcaide en els acompanyaments de les àries vocals i menció especial al treball de la traverso Marina Durany, així com al de tota la secció de cordes. Les trompetes van resoldre amb brillantor els complexos passatges als quals es veuen exposats i el treball a l’orgue de Daniel Tarrida va resultar impecable per crear un embolcall harmònic i rítmic perfecte. Pel que fa als solistes vocals, van brillar en conjunt a un gran nivell. Carine Tinney va resoldre amb una veu de gran projecció cadascuna de les seves àries i la contralt Maria Chiara Gallo, amb una veu menys projectada però de gran calidesa, omplia de sensibilitat cadascuna de les intervencions. La veu del tenor Matthew Thomson –amb un registre ideal per afrontar els recitatius de les Passions– va solucionar amb qualitat totes les seves intervencions i el baríton Oriol Mallart va cantar amb notorietat els complexos recitatius de les diferents cantates reservades a la seva tessitura. Una brillant iniciativa i un treball esplèndid dirigit per Pau Jorquera que ens ha permès gaudir d’aquesta gènesi de la Missa en Si menor de Bach amb què s’iniciava la cinquena edició del Bachcelona.

Post Your Thoughts