Una estranya parella

ELS TEUS CLÀSSICS. Prop del mar! Orquestra Camerata XXI-Ciutat de Reus. El Cor Canta. Guillermo Pastrana, violoncel. Serena Sáenz, soprano. Roger Padullés, tenor. Salvador Alsius, presentador i rapsode. Néstor Bayona, director. Obres de Francesc Pujol, Joan Manén, Enric Morera, Eduard Toldrà i Gerard López Boada. PALAU DE LA MÚSICA. 24 D’ABRIL DE 2024.

Diguem-ho aviat i clar: Àngel Guimerà i Joan Salvat-Papasseit s’assemblen com un ou i una castanya. Separats de naixença per gairebé mig segle, dramaturg l’un, poeta l’altre; Renaixença i realisme l’un, avantguardisme del segle XX l’altre. Passa, però, que vell l’un, jove, massa jove, l’altre, van morir tots dos el 1924 i això converteix aquesta estranya parella en germans de centenari. Ja les té, la posteritat, aquestes bromes.

L’Associació Joan Manén, que treballa de manera exemplar –algú n’hauria d’aprendre– en la recuperació del nostre patrimoni musical, i El Cor Canta, una altra iniciativa exemplar, van ajuntar esforços i recursos per presentar al Palau amb el títol Prop del mar! un concert miscel·lani –potser una mica massa i tot– que viatjarà els propers dies a Reus i al Vendrell.

Al programa hi havia una obertura, la de Francesc Pujol per a Terra baixa (el drama més cèlebre de Guimerà), el Concert per a violoncel, op. A-31 de Joan Manén, que no lliga ni amb Guimerà ni amb Salvat-Papasseit per enlloc, tres escenes de l’òpera Titaina d’Enric Morera sobre llibret de Guimerà, el cicle de cançons La rosa als llavis d’Eduard Toldrà sobre poemes de Salvat-Papasseit i, per acabar, Camí de sol per a tenor, cor i orquestra, una obra composta el 2019 per Gerard López Boada sobre dos poemes de Salvat-Papasseit que va guanyar el primer Concurs de Composició convocat per El Cor Canta. Déu n’hi do la varietat. Salvador Alsius ho va saber lligar tot oficiant de presentador i, ocasionalment, de rapsode.

Pel que fa al programa, l’interès principal va raure en les descobertes. L’obertura de Pujol per a Terra baixa no se sent mai i té força interès per l’ús de referents de la cançó tradicional catalana per crear una obra amb dues atmosferes contraposades, l’agressiva i violenta de la terra baixa enfrontada a la pura i lírica de la terra alta.

Titaina, estrenada al Liceu el 1912, és una autèntica raresa i va ser un plaer descobrir l’habilitat de Morera per a l’escriptura coral.

El plat fort de les descobertes va arribar amb el Concert per a violoncel de Manén, que està totalment fora del repertori. L’obra, molt sòlidament construïda per algú que sabia com s’escriu per a la corda, presenta una part solista d’altíssima exigència que inclou una cadenza virtuosística.

Pel que fa a les interpretacions, cal destacar l’enorme treball dut a terme i els magnífics resultats obtinguts per Guillermo Pastrana per fer brillar la part solista del Concert de Manén. Molt bona feina també de la soprano Serena Sáenz en les escenes de Titaina i en el cicle La rosa als llavis, i també la del tenor Roger Padullés en les escenes esmentades de Titaina i en la part solista de Camí de sol.

Va acompanyar tot aquest llarg programa l’Orquestra Camerata XXI-Ciutat de Reus, dirigida per Néstor Bayona, i cal subratllar el bon nivell assolit pel conjunt, que s’enfrontava a unes partitures que estan totalment fora del repertori.

El gran protagonista artístic de la nit, però, va ser el cor. Certament, les entrades i les afinacions o l’homogeneïtat tímbrica de les diferents cordes hauria estat més ben resolta amb algun dels cors professionals o semiprofessionals que visiten sovint l’escenari del Palau, però fora aquest un criteri totalment erroni per valorar l’actuació coral. El cant d’El Cor Canta neix directament de la comunitat, no procedeix d’uns “professionals” que es guanyen la vida amb això, neix de gent que estima la música i que treuen hores del seu lleure (o de la seva jubilació) per preparar les obres i que pugen entre orgullosos i atemorits a l’escenari més estimat, el del Palau. És en nits com aquesta que el Palau recupera i ens recorda la seva primera raó de ser i ens fa pensar, també, que mentre el país sigui capaç de generar iniciatives com aquesta, estarà viu.

Imatge destacada: (c) Toni Bofill.