Subscriu-te

Homenatge a divuit reines

Regina
Capella de Ministrers
Licanus, 2023

La valenciana Capella de Ministrers, dirigida d’ençà que va ser fundada el 1987 per Carles Magraner, s’ha convertit en una autèntica factoria creativa, que no para d’idear repertoris, espectacles i discos basats en les músiques antigues. Quan no fa ni cinc mesos que va editar el CD Música grotesca, ha posat al carrer un nou treball, el que fa el número 67 en la seva extensíssima discografia, amb produccions que molt sovint comprenen un doble CD acompanyat d’un llibret. En aquesta ocasió es tracta de Regina, un enregistrament que vol homenatjar divuit monarques de la Corona d’Aragó.

Històricament, aquest territori format en el seu període de màxima extensió pels Països Catalans, l’Aragó, Sardenya, Sicília, Nàpols i altres indrets de la Mediterrània, va existir entre el 1164 i el 1716, però la Capella de Ministrers ha volgut concretar el seu treball a l’època que la Corona d’Aragó va adquirir la configuració clàssica; és a dir, entre el 1235 i el 1516. O, dit d’una altra manera, entre la reina consort Violant d’Hongria, segona esposa de Jaume I, i Germana de Foix, segona muller de Ferran II.

Al llarg d’aquests gairebé tres-cents anys que abasten la baixa edat mitjana i els inicis del Renaixement, les divuit dones que van ocupar la corona aragonesa no tan sols van exercir una certa quota de poder per delegació, ja que els seus marits sovint estaven voltant o batallant per les possessions que els pertanyien, sinó que el seu entorn va crear, amb més o menys fortuna, un ambient cultural i musical que és el que la formació valenciana ha intentat recrear.

D’aquesta manera, el conjunt dirigit per Carles Magraner ha confeccionat un repertori que alterna les influències musicals, religioses o profanes, procedents d’Itàlia, França o Castella, que molt sovint eren triades en funció de la procedència de les reines i que passa per les polifonies, la música trobadoresca, els motets, les cantigues, els madrigals, les danses o els romanços, temes en bona part anònims, però també signats per autors com Adam de la Halle, Guillaume de Machaut, Dionís I de Portugal, Pere Oriola, Juan del Encina o Lluís del Milà que són reproduïts amb tota la fidelitat per un grup que compta amb les excel·lents veus d’Èlia Casanova i Beatriz Lafont i amb un seguit d’instrumentistes competents que toquen les violes de roda, d’arc, de mà i de ploma, el llaüt, la guitarra, l’arpa, les flautes, la xirimia, el dulcimer, la cítola, la cornamusa i les percussions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Segueix-nos a Twitter