Subscriu-te

L’essència d’’El Messies’

Georg Friedrich Händel. Messiah
La Capella Reial de Catalunya. Le Concert des Nations

R. Redmon. D. Guillon. N. Mulroy. M. Winckhler
Direcció: Jordi Savall
Alia Vox, 2019

Ara que la categoria de “patrimoni de la humanitat” del que sigui prolifera tant, i en molts casos de manera inadequada, a molt poques composicions musicals els escau tant com a l’oratori El Messies. La seva instal·lació tan intensa en l’univers cultural global, traspassant àmbits de naturalesa cultural –valgui la redundància– diversos, institueix aquest monument en una referència cimera de la història de la música.

Aquesta coincidència absoluta en els seus valors i en l’atractiu ha afavorit el delit d’aproximacions a la seva realitat des de molts diversos criteris estètics, que en alguns casos han fet perillar aquests mateixos valors; valors que, en tot cas, la potència de la mateixa composició ha estat suficient per suportar-los i fer-los emergir i surar sempre.

La versió que ens en presenta Jordi Savall amb els seus conjunts La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations, altrament cerca tot el contrari: pouar en la seva essència més pregona; cerca, per tant, mostrar la plenitud interna dels seus valors més essencials. La seva versió no és, amb tot, deliberadament acadèmica, ni molt menys obsessivament musicològica, sinó vivencial; vivencial del seu esperit, que d’aquesta manera se’ns fa ben present; entenem que El Messies és amb molta exactitud aquest Messies.

Sobre la base de conjunts corals i instrumentals reduïts, amb quatre veus solistes –soprano, contratenor, tenor i baríton–, tot es manifesta amb un regust d’autenticitat, de sinceritat, que allò és, en realitat –insistim en això–, el que és i “ha de ser” aquest monument.

Com sempre, el quadre d’intèrprets és, tant a les parts solistes com en els conjunts vocal i instrumental, de gran nivell, i el criteri que presideix la versió, perfilat per uns tempos lleugers, transmeten el fons barroc genuí i el regust d’època propi d’aquesta composició.

Davant de tantes versions monumentals, o “romantitzades”, si se’ns permet el neologisme tan forçat, i altres propostes amb voluntat d’invent frustrat, el discurs descarregat d’exhibicionismes gratuïts s’agraeix en gran manera.

El doble CD es presenta en un format ric de presentació i equipat amb dos estudis del mateix Jordi Savall i de Josep Maria Vilà, en francès, anglès, castellà, català, alemany i italià.