Subscriu-te

Crítica

(Per a la posteritat)

El Quartet Casals. © May/Zircus
El Quartet Casals. © May/Zircus

QUARTET CASALS. Integral dels Quartets de Franz Schubert. Programes I (D. 46, D. 18 i D. 173) i II (D. 32, D. 112 i D. 87). L’AUDITORI. 12 i 13 D’OCTUBRE DE 2013.

Per Miquel Gené

Si estem d’acord que les persones som energia, sotmetre-la a un pols tan potent com el que genera el Quartet Casals és una experiència que no ens pot deixar indiferents. L’expressió quotidiana del que fan seria, sens dubte, treure’ns el cor per la boca. I amb això estaria dit tot.

Es tracta d’un quartet que funciona, precisament, basat en un estudiat joc d’equilibris entre els seus quatre pols perfectament engranats en un llenguatge, en una musicalitat propis: una manera de moure’s, de mirar-se, d’acompanyar-se, de relacionar-se, de comunicar-se i, amb tot això, comunicar-nos una personalitat única. Un resultat sonor fet de parts totalment coordinades, les quals ens mostren la dualitat de formar part d’un grup i alhora continuar sent individu. Els rubatos de la Vera, la seva manera de frasejar lliure i despreocupada, però sabent que ho controla tot, que porta el quartet per on ella vol i a nosaltres amb ells: fins al marge d’un abisme, per exemple, on de sobte ens deixa penjats per recuperar-nos un moment després i acomodar-nos novament en terra ferma (“Allegro” del D. 87). La profunditat de l’Arnau, capaç de convertir un atac suau i un vibrato relaxat en el so més gruixut i embolcallador (“Adagio” del D. 87). La Vera, novament, que tempera les bèsties flotant per sobre seu amb lleugeres melodies que les lliguen i se les enduen dòcils (“Finale” del D. 87). Tots plegats, tocant els uns per als altres: ara tres seguint a una, després dos d’ells preguntant-se i responent-se (el preciós intercanvi als violins del “Minuet” del Quartet D. 112). En definitiva, la capacitat de sortir de la partitura per trobar-se més enllà, en la mirada, en el gest, i allà amb tots nosaltres. La felicitat màxima: saber que Neu Records i L’Auditori estan enregistrant aquests moments (per a la posteritat).

Mor el director de cors, pianista i compositor Jordi-Lluís Rigol. Víctima de la Covid, s’havia format a Barcelona, Mallorca, Anglaterra i els Països Baixos i és autor de cantates i cançons per a cors infantils i d’obres corals, així com de música escènica.

"Cal entendre el @museumusicabcn com un museu del segle XXI", diu Jordi Alomar, el nou director de la institució, en una de les seves primeres entrevistes. Llegeix-la al web! http://www.revistamusical.cat/entrevistes/nou-director-del-museu-de-la-musica/

Musica Reservata de Barcelona va estrenar al @palaumusicacat la 'Missa' de @JoanMagrane, una obra que "evoluciona en un constant joc de confluències i dispersions dins d'una unitat d’estil", en paraules d' @AlbertFFlamari1. Llegeix la crítica al web! http://www.revistamusical.cat/critica/magrane-missa-escrita-est/

El Mandelring Quartet oferirà aquest diumenge l'estrena mundial del quartet de corda 'Post lucem' de @ferrancruixent a @FIMMarvao (Portugal). L'obra consta de dos moviments contrastats amb al·lusions al 'Quartet op. 133' de Beethoven (Foto: May Zircus)

Segueix-nos a Twitter