Aquest dimecres, 9 de març, al Convent dels Àngels en el marc del festival Barcelona Obertura City+ i divendres que ve, dia 11, al MÜPA de Budapest, el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana presentarà una mostra dels diferents gèneres del Renaixement català amb obres dels principals compositors del segle XVI.
La producció, titulada Ensalades i madrigals del Renaixement català s’havia d’oferir a Budapest el 2020, un concert que va ser posposat arran de la pandèmia. Ara es recupera amb direcció escènica d’Anna Romaní, Xavier Puig a la direcció i amb la formació La Caravaggia.
El concert és fruit de l’esforç d’internacionalització dels cors del Palau i l’Orfeó de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana i dels contactes internacionals d’ECHO, la xarxa dels principals auditoris europeus de la qual tant el MÜPA com el Palau formen part.
El programa presenta des de la música instrumental per a la dansa de Lluís del Milà a la cort valenciana de Ferran d’Aragó, fins als madrigals italians de Mateu Fletxa el Jove, emmirallats en la tradició madrigalesca italiana, passant pels corresponents en llengua catalana en els quals Joan Brudieu s’inspirà en Ausiàs March.
Però, sobretot, el concert està dedicat a un gènere genuïnament ibèric com és l’ensalada, que Mateu Fletxa el Vell portà a la màxima expressió. Un gènere polifònic fet de la barreja de música popular i cant sacre, d’estils i llengües diferents (castellà, llatí i català), ple d’ironia i de dramatisme… “El seu contingut teatral ens porta a presentar-los amb una certa escenificació coreogràfica que ajudarà a la seva funció moralitzant d’explicar la lluita entre el bé i el mal, els valors mundans i divins o fins i tot la biografia del mateix compositor, que acabaria els seus dies com a monjo de Poblet, ben a prop de la seva Prada natal”, diu Xavier Puig.
El concert també inclourà l’aplicació al gènere del vigatà Pere Alberch Vila, organista de la catedral de Barcelona de qui els cronistes deien que “molts músics venien d’Itàlia, de França, d’Europa, sols per veure i provar si los fets de dit Vila eren tant com la fama li era divulgada per tota la Christiandat, i après com se n’anaven deien qu’en tot lo món no hi havia músich que se li pogués igualar”.
