Essència Contemporànica

 

CONTEMPORÀNICA, FESTIVAL DE MÚSICA CONTEMPORÀNIA. CENTRE D’ART CAL MASSÓ (Reus). 11 al 13 DE MAIG DE 2012.

Per Marta Trill

L’absència d’anacronisme musical a Reus té nom propi: Contemporànica. La quarta edició del festival de música contemporània de la capital del Baix Camp es va celebrar al Centre d’Art Cal Massó de l’11 al 13 de maig. Aquest certamen va néixer l’any 2009 com una iniciativa pionera a la demarcació de Tarragona amb l’objectiu de donar a conèixer la composició i la interpretació de la música contemporània. La programació d’enguany s’ha centrat en la segona meitat del segle XX i ha incidit, especialment, en la seva divulgació pedagògica mitjançant diversos tallers a escolars i alumnes de conservatori.

Contemporànica Music Ensemble, formació musical impulsora del Festival juntament amb la productora audiovisual local juandesAFINAdo, va inaugurar-lo amb l’execució de Zodíac de Karlheinz Stockhausen. El conjunt de música contemporània, format principalment per professorat de l’escola i conservatori de música de la Diputació de Tarragona a Reus, va transformar en espectacle les melodies ideades pel compositor alemany. L’obra no només va passar per la reinvenció musical de l’ensemble Contemporànica, sinó que es va convertir en una proposta de dramatúrgia mitjançant els monòlegs de Miquel Ripeu. El popular actor televisiu va introduir la musicalització de cadascun dels dotze signes zodiacals a partir de la teatralització d’alguns dels trets característics de cada un dels símbols de l’horòscop: des de la impaciència dels Àries fins a la magnanimitat dels Lleó, passant per la sinceritat dels Escorpí i l’altruisme dels Peixos. L’escenificació com a element de proximitat es completava amb la participació activa de sis músics que, en aquest cas, van compaginar la seva condició d’intèrprets amb la faceta d’actors. La cervesa o les llaminadures són alguns dels elements que els artistes van introduir i, fins i tot, consumir a escena. Aquests ingredients van convèncer el públic de la misticitat de l’esfera celeste que representaven amb l’al·licient que, en aquest cas, no calia creure en constel·lacions mitològiques. Únicament calia contagiar-se de la seva essència traspassada al terreny de l’humor.

Joan Martí-Frasquier va oferir el segon plat fort del certamen. Amb l’espectacle Colours va posar de manifest la interrelació de l’univers dels colors i el so a través de les freqüències. El muntatge es va gestar a partir del repertori musical de diferents compositors que, sumat a una acurada producció tècnica, va infantar set seqüències audiovisuals amb nom propi: verd, blau, violeta, cian, groc, vermell i taronja. Martí-Frasquier va escorcollar el seu saxòfon baríton fins als límits que la tecnologia de l’instrument li va permetre, tant a nivell tècnic com interpretatiu, i va assolir amb escreix la fita marcada inicialment per a aquesta escenificació: explorar les emocions que produeixen els elements captats a través de l’oïda i la vista. Per a l’execució de les peces, el saxofonista va tenir en compte des de la seva indumentària fins a la disposició de l’espai per tal de poder passejar-se entre els assistents. El resultat, un públic amatent que va acabar acompanyant el músic picant de mans fins al final del concert.

Propostes com el festival Contemporànica posen de manifest que les obres definides com a acadèmiques i les anomenades populars es regeixen per la mateixa llei: no cal entendre de música per gaudir-ne.

Post Your Thoughts