Subscriu-te

Sonates catalanes per a piano

disc Picap-Catalan Piano Sonatas-Ediard Fontbona piano

Sonates catalanes per a piano

Eduard Fontbona, piano

Sonates d’Antoni Soler, Josep Gallés, Benet Brell, Narcís Casanoves

Picap, 2015

Si fa tres anys el pianista Eduard Fontbona dedicava un enregistrament editat per Columna a dotze sonates d’autors catalans del segle XVIII, ara apareix, del segell Picap, una nova col·lecció de sonates d’autors de la plenitud del XVIII, com Soler i Casanoves, i de la primera part del XIX, com Josep Gallés i Benet Brell. Tots ells vinculats a l’òrbita montserratina (excepte Josep Gallés, que del 1777 fins a la seva mort l’any 1836 va ser organista de la catedral de Vic) i que segueixen un estil basat en composicions estructurades en un sol moviment. Fontbona inicia el recorregut amb tres obres d’Antoni Soler (les Sonates 84, 88 i 90), en què la frescor que emana de la tonalitat major i el gust per l’ornamentació resulten interpretats amb claredat, destresa i amb els contrastos tan característics, propis d’un estil que el compositor olotí i mestre de capella d’El Escorial va heretar del seu mestre Domenico Scarlatti. Menys conegudes resulten les Sonates de Benet Brell, que va ingressar (com recorda el pare Daniel Codina en els comentaris que acompanyen l’enregistrament) al monestir l’any 1803, amb una formació truncada per les guerres napoleòniques i, en la seva plenitud compositiva, per la desamortització de Mendizábal. Tot i això, els anys que dedicà al mestratge de l’Escolania (1835-1844) van deixar un gran llegat de composicions. Tres de les seves sonates, elegants, refinades i seguidores d’un estil clavicembalístic heretat de Casanoves i Soler marquen unes composicions que Fontbona interpreta amb els contrastos i les dinàmiques que li atorguen un gran piano Steinway. Així mateix resulta del tot interessant escoltar tres de les Sonates de Josep Gallés (Castellterçol, 1758-Vic, 1836), obres que van córrer millor sort que bona part de la seva obra desapareguda en l’incendi de la catedral de Vic l’any 1936.

L’enregistrament es clou amb l’elegància que sempre desprenen les partitures de Narcís Casanoves, Sonates III, IV i el Rondo Sonata IX, que destil·len aquell estil galant i de línies musicals melòdiques diàfanes que Fontbona exposa amb un refinament interpretatiu que cal fer extensiu a tot l’enregistrament. Lluís Trullén

 

 

 

Twitter feed is not available at the moment.
Segueix-nos a Twitter