Els museus són petites caixes de sorpreses que val la pena descobrir en cada exposició que hi presenten. El Museu Isaac Albéniz de Camprodon ja és en si mateix una sorpresa enmig del Pirineu. Però des de fa mesos i encara al llarg d’aquest estiu ens mostra una de les vessants menys conegudes i més interessants d’aquest magnífic pianista i compositor, patrimoni universal i artístic de Catalunya: la de pare de l’artista Laura Albéniz. Parlem de l’exposició “Laura Albéniz, la vida moderna en femení”, amb motiu del 80è aniversari de la seva mort.
Laura Albéniz, a més de ser filla del músic i de Rosina Jordana, nascuda el 16 d’abril de 1890, va ser una pintora destacada de principis del segle XX. Aquesta mostra ens convida a fer una visita per la seva obra, plena de dibuixos i de gravats fets a Barcelona i a París seguint les passes artístiques del seu pare i de tota la família. Els Albéniz van viure immersos en un ambient on la música i la pintura sorgien d’un mateix impuls estètic i convivien amb la naturalitat heretada del segle XIX, abans de l’eclosió de les avantguardes i de l’atomització de les arts que es produiria el segle següent. El cromatisme que impregna aquest tombant de segle serà la constant en l’obra sobre tela o paper de Laura Albéniz, de la mateixa manera que ho va ser per al seu pare sobre la partitura i el teclat. Les referències d’artistes com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Joaquim Sunyer, Xavier Gosé, Ismael Smith o Manolo Hugué es barregen amb les de músics com Enric Granados, Paul Dukas, Gabriel Fauré o Déodat de Séverac.
L’exposició del Museu Albéniz de Camprodon ens mostra el recorregut que va fer aquesta pintora, que, tot i l’impuls que va suposar per a ella la vivència de l’entorn del seu pare, va haver de patir el context tan advers de les dues guerres mundials. La seva vocació pictòrica es va revelar ben aviat i als setze anys ja presentava els primers dibuixos i aquarel·les a Brussel·les. També va ser present en algunes exposicions de París per donar a conèixer la seva obra. L’exposició és plena de comentaris d’artistes, com Alexandre de Riquer, i de crítics com ara Eugeni d’Ors, que la va incloure dins del moviment noucentista i a qui va dedicar un dels seus “glossaris” a «La Veu de Catalunya»: “Així ens ha aparegut Laura Albéniz, una figura típica del Noucentisme català. La que mimarem entre totes, perquè és la més tendra”.
Aquestes referències i moltes d’altres més ens completen el retrat de Laura Albéniz que trobem en aquesta exposició que demostra que, malgrat ser dona i filla d’artista famós, ella va poder realitzar una obra pictòrica àmplia i sòlida que va quedar també publicada a revistes de l’època, com «La Esfera», «Feminal» o «Literaria». La Biblioteca de Catalunya ha col·laborat en l’exposició amb reproduccions d’algunes d’aquestes pàgines al costat de les quals podem trobar cartes i partitures dedicades del seu pare, que signava “Saco”, sobrenom humorístic amb el qual es dirigia als seus amics i familiars. Si teniu la sort i el temps de passejar per Camprodon, a més de gaudir de la fresca de la muntanya, no deixeu d’entrar al Museu Isaac Albéniz i fer aquest viatge en el temps i en la sensibilitat de la seva filla Laura, una pintora moderna i femenina.
