G. Meyerbeer. Ballet music from the Operas
OBC. Dir: Patrick Gallois. Naxos, 2013.
J. Massenet. Ballet Music.
OBC. Dir: Michał Nesterowicz. Naxos, 2014.
En el marc del conveni entre l’OBC i Naxos, aquest 2014 van sortir al mercat dos CD en els quals la formació senyera del simfonisme a casa nostra van abordar música francesa per a ballet. En dues sessions de gravació, al juny i a l’octubre de 2012, la Barcelona Symphony Orchestra (res –en anglès– de Nacional de Catalunya) es va posar sota les ordres de Michał Nesterowicz i de Patrick Gallois per interpretar obres de Meyerbeer i Massenet, respectivament.
En ambdues gravacions, l’OBC causa bona impressió: les cordes apareixen equilibrades, la percussió és neta i efectiva, els vents (tan requerits per desplegar tota mena d’elements característics en aquestes partitures) sonen amb bon gust i els metalls sonen alhora amb contundència i amb delicadesa.
Potser pel mateix interès de la música com a tal, Nesterowicz extreu més subtileses de l’orquestra que no pas Gallois i presenta una versió agradable de diverses escenes de ballet de les òperes Les huguenots, Robert le Diable, L’étoile du Nord, Le prophète i L’Africaine. En canvi, tot i el seu gust com a flautista, Patrick Gallois no sap extreure tant el suc de l’OBC com Nesterowicz a l’hora d’interpretar els ballets Bachus, Hérodiade, Thaïs i Le Cid, si bé la versió d’aquestes obres de Massenet és digna i perfectament exportable.
No és que cap de les dues versions sigui un prodigi d’aquella finesse que fa que aquesta música pugui ser paladejada sense embafament i sense cap flaire de “patxanga”. Però és que transformar aquesta música en un prodigi de delicadesa a cada compàs està a l’abast de molt poques batutes. Tant de bo que l’OBC pugui tenir-les al capdavant per fer enregistraments d’aquesta índole. Mentre això no sigui així, tant un CD com l’altre faran dibuixar –si no un somriure permanent a l’ànima– sí un bon nombre d’elevacions dels llavis. Josep Barcons
