Subscriu-te

Quan l’estrella brilla menys que els seus planetes

FESTIVAL DE JAZZ DE BARCELONA. Woody Allen & his New Orleans Jazz Band. Woody Allen, clarinet; Conal Fowkes, direcció musical, piano i veu; Simon Wettenhal, direcció musical, trompeta i veu; Brian Nalepka, contrabaix; Kevin Dorn, bateria; Jerry Zigmont, trombó; Josh Dunn, banjo i guitarra. TEATRE TÍVOLI. 18 DE SETEMBRE DE 2023.

El Festival de Jazz de Barcelona ha avançat la inauguració de la seva cinquanta-cinquena edició per donar cabuda a dos concerts de Woody Allen, que actualment està promocionant la seva última pel·lícula, Golpe de suerte. Així, el veterà cineasta i músic aficionat al jazz clàssic ha tingut l’oportunitat de reaparèixer davant el públic d’una de les ciutats que més l’estima i que mai falta a les seves convocatòries, on ha omplert dues nits consecutives l’aforament del Teatre Tívoli.

No està de més explicar que, com passa sempre que l’autor de Manhattan ens visita, aquesta expectació està més motivada per la curiositat fetitxista que desperta la possibilitat de veure una estrella de la seva categoria dalt d’un escenari que no pas per les pretensions artístiques de l’actuació. És a dir que els seus concerts de jazz no són precisament per als bons aficionats al jazz, sinó per als seguidors de la seva obra com a actor i director.

Dit això, entrem en matèria: al llarg de la nit, l’instrument de Woody Allen va sonar desafinat a estones i massa agut en altres moments. Al cineasta, de 87 anys, li costava encadenar les notes i en alguns casos els seus solos feien patir.

Afortunadament, però, si l’estrella de la nit no va saber ni poder brillar com caldria esperar, sí que ho van fer els planetes que giraven al seu voltant: començant pel trompetista Simon Wettenhall i el trombonista Jerry Zigmont, que van complir amb uns papers que en principi haurien de ser secundaris, però que es van revelar com a principals protagonistes de la sessió. I al seu darrere, el piano de Conal Fowkes i el banjo i la guitarra de Josh Dunn també van oferir llampecs de qualitat, sobretot aquest últim, a qui potser podrien haver deixat que es lluís més.

El repertori del concert es va concentrar en els orígens dels jazz, el blues i el ragtime, que en bona mesura tenen ubicada la seva partida de naixement a Nova Orleans. Es tracta de peces més aviat lleugeres, que no exigeixen gaire virtuosisme, però sí un apropament molt respectuós, com el que va tenir-hi la New Orleans Jazz Band de Woody Allen. Entre altres temes que han passat merescudament a la història, hi van sonar St. Louis blues i Memphis blues de W. C. Handy, Wildman blues de Jelly Roll Morton i la tradicional negro spiritual Down by the river side, que potser va marcar el moment més emotiu del concert.

Ara el Festival de Jazz reprendrà la marxa a poc a poc, amb la sessió gratuïta Jazz and food del dia 25, la preestrena de la pel·lícula Dispararon al pianista de Fernando Trueba i Javier Mariscal el dia 28, i, per fi, la definitiva tanda de concerts, que s’estendrà del 16 d’octubre al 30 de desembre.

Imatge destacada: (c) Lili Bonmati-BcnJazzFest.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Twitter feed is not available at the moment.
Segueix-nos a Twitter