Carles Blanch & Marc Clos
Viola de mar
Autoedició, 2023
La viola de mà és un instrument renaixentista que es podria considerar com un precedent de la guitarra. Carles Blanch la toca, i se n’ha fet construir una que fins i tot té nom, La Aldonza. L’hi ha fet el lutier Carlos González inspirant-se en unes restes trobades en un naufragi. I aquí comença l’aventura marítima d’un disc que navega entre moltes aigües.
Efectivament, Viola de mar és un treball fet a quatre mans, les del sonador de viola de mà Carles Blanch i el percussionista tot terreny Marc Clos, que han coincidit en diversos projectes vinculats a la música antiga i que ara han decidit nedar solcant els mars del Renaixement en un viatge arriscat, ja que a priori es diria que amb aquesta formació tan limitada no es pot arribar gaire lluny, però a posteriori es comprova que amb una instrumentació tan minsa, complementada per les veus dels dos protagonistes, es poden assolir metes inimaginables.
Amb la intenció de reivindicar la corda polsada renaixentista i de recrear –és a dir, crear a partir d’una partitura ja existent– unes obres que es resisteixen a ser oblidades, aquesta parella ha suposat un llibre imaginari trobat a alta mar i ha confeccionat un repertori que recala en diversos ports històricament i musicalment lligats al segle XVI, cadascun amb el seu color i la seva personalitat particular. Així, han recuperat peces de compositors com, entre d’altres, Joan Ambrosio Dalza, Adrian Le Roi, Josquin Després i Luis de Narváez, i les han agrupat en cinc capítols.
El viatge s’obre amb un tema anònim força popular, probablement de procedència musulmana, “Tres morillas m’enamoran”, i es tanca amb una cançó que sembla justificar l’esmentat periple marítim, l’adaptació al català d’una composició de Didier Le Blanc, “Els mariners”, on participa la bonica veu solista de Paula Caminals.
