Barcelona, capital mundial del cant coral

La sala Pau Casals va acollir el concert inaugural del Simposi Mundial de Música Coral, amb la participació d'una colla castellera, que va aixecar uns pilars per donar la benvinguda als participants

La sala Pau Casals va acollir el concert inaugural del Simposi Mundial de Música Coral, amb la participació d’una colla castellera, que va aixecar uns pilars per donar la benvinguda als participants

SIMPOSI MUNDIAL DE MÚSICA CORAL. Barcelona. DEL 22 AL 29 DE JULIOL DE 2017.

Per Albert Torrens

Hi havia ganes de simposi i es podien palpar en l’ambient els dies previs a l’inici de l’esdeveniment. No en va era a punt de culminar un procés iniciat vuit anys abans i que ha dut la ciutat de Barcelona, que tants certàmens d’abast internacional ha allotjat al llarg de la seva història, a sumar el títol de capital mundial del cant coral.

El Simposi Mundial de Música Coral, doncs, ha reunit un cop més, com cada tres anys, una destacada munió tant d’experts com d’aficionats al cant per compartir una intensíssima setmana de conferències, classes magistrals i concerts.

Cada matí el Simposi Mundial de Música Coral, organitzat per la Federació Catalana d'Entitats Corals, feia una vocalització col·lectiva a les aules del Campus de Ciutadella de la UPF.

Cada matí el Simposi Mundial de Música Coral, organitzat per la Federació Catalana d’Entitats Corals, feia una vocalització col·lectiva a les aules del Campus de Ciutadella de la UPF.

L’Auditori, l’ESMUC i el campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra han estat les instal·lacions que han acollit la majoria de les activitats, estructurades en un horari que s’iniciava a dos quarts de 9 amb una sessió oberta de cant coral i continuava al llarg de tot el matí amb conferències, presentacions de projectes i masterclasses com les del reconegut Helmut Rilling i Simon Halsey, director de l’Orfeó Català. Malgrat que cada conferència s’havia programat dues vegades, es feia impossible assistir a totes i cadascuna, ja que se’n celebraven fins a cinc de manera simultània. A les 5 de la tarda i a les 9 del vespre, la Sala Pau Casals de L’Auditori acollia dos concerts diaris a càrrec dels 24 cors seleccionats d’arreu del món per la seva qualitat i representativitat. Algunes d’aquestes audicions, que aplegaven fins a quatre formacions, van arribar a durades rècord –de fins a gairebé quatre hores sense pausa–, que es van anar corregint a mesura que avançava el Simposi.

Dos d’aquests concerts, però, van tenir lloc al Palau de la Música. I és que la “casa dels cants” no podia restar al marge d’un esdeveniment com aquest. Així, la sala modernista no tan sols va acollir quatre dels cors estrangers presents a Barcelona –el perfecte Ansan City Choir de Corea, l’americà The Rose Ensemble especialista en música antiga, el colorista conjunt japonès Vine Ensemble i el cor de dones Elektra de Vancouver–, sinó que també va programar dues de les formacions de la casa –el Cor Jove de l’Orfeó Català i l’Orfeó Català– a manera d’amfitrions.

El mateix va passar amb la majoria de la resta de concerts que tenien lloc simultàniament en altres escenaris de la ciutat de Barcelona –principalment esglésies– i de la resta de Catalunya. I és que tots els cors participants al Simposi oferien, almenys, dos concerts durant la seva estada. Molts altres cors catalans van encetar aquestes actuacions en qualitat de teloners.

Alguns dels expositors d'editorials de partitures a L'Auditori de Barcelona durant el Simposi Mundial de Música Coral

Alguns dels expositors d’editorials de partitures a L’Auditori de Barcelona durant el Simposi Mundial de Música Coral

El cant coral i, de retruc, la cultura catalana, doncs, van ser presents de manera fefaent al llarg d’aquella setmana, tant entre els conferenciants com entre els cors, i també, és clar, els expositors que van oferir els seus productes a la mostra instal·lada al vestíbul de L’Auditori, d’accés lliure i gratuït per al públic.

Tant el concert inaugural com el de cloenda van ser magnífics aparadors de les nostres tradicions, amb la sardana La Santa Espina que va aplegar cors, Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i Esbart Ciutat Comtal dalt de l’escenari, l’estrena de l’obra L’indòmit corser de Marc Timón acompanyada de dos pilars humans i la interpretació de Dona nobis pacem de Ralph Vaughan Williams –obra escollida pel seu missatge, coincident amb el lema del Simposi: “Els colors de la pau”– a càrrec de cors catalans i l’Orquestra Camera Musicae sota la batuta de Josep Vila i Casañas, entre altres elements.

En definitiva, però, cal no perdre de vista que l’objectiu principal de l’esforç per dur a Barcelona aquest esdeveniment era –tal com explica Montserrat Cadevall, presidenta de la Federació Catalana d’Entitats Corals i impulsora del Simposi– la millora qualitativa dels cors catalans, cosa que s’haurà de veure a mitjà i llarg termini. Si més no, la llavor sembrada va ser ben acollida per la gran quantitat de directors del nostre país que van desfilar per L’Auditori i la Universitat Pompeu Fabra durant aquells dies. Entre les 38.000 persones que van assistir al conjunt de les activitats del Simposi, mereix una menció especial la presència entre el públic, en tots els concerts, desafiant les hores intempestives de la nit, d’un dels degans del cant coral català: un entusiasta Manel Cabero.

 

 

Post Your Thoughts