FOYER DEL LICEU. Bestiari. Mercedes Gancedo, Gemma Coma-Alabert, David Alegret, Josep Ramon Olivé. Albert Cano Smit, piano. Marc Heredia piano. Poemes i textos d’Enric Casasses. Joan Jonas, artista visual. Obres de Mompou, Messiaen, Granados, Schumann, Benet Casablancas, Ferran Cruixent, Raquel García-Tomàs, Albert Guinovart, Ramon Humet, Joan Magrané, Marian Màrquez, Marc Migó, Hèctor Parra i Fabià Santcovsky. LICEU. 11 DE JUNY DE 2026.
Propostes com les escoltades la tarda de dijous al Foyer del Liceu fomenten el compromís i treball conjunt, que sempre és tant d’agrair, entre els grans equipaments i els nostres autors i intèrprets. Enric Casasses, poeta en residència del Liceu durant la temporada 2025-2026, va escriure un Bestiari, a la manera d’aquells relats medievals –també com aquell referent ineludible que ens llegà Pere Quart-, amb el rerefons d’una fina sàtira del món que ens envolta i una enginyosa mirada vers els animals escollits. Els poemes van ser posats en mans de deu dels nostres compositors més representatius i cadascun va oferir-nos la seva mirada d’animals com el gat, la garota, la mosca o el gos. Les veus de Mercedes Gancedo, Gemma Coma-Alabert, David Alegret i Josep Ramon Olivé, acompanyades al piano per Albert Cano Smit i Marc Heredia, van ser escollides per donar vida al Bestiari, en un concert que a més comptava amb dibuixos projectats de l’artista visual Joan Jonas, tot atorgant un punt de creativitat a la proposta.
Cada compositor havia de musicar un poema, copsant amb una pinzellada breu el seu sentit descriptiu i suggerent. Els poemes, com explica Casasses, “són coses que he viscut jo, amb els animals, o coses que he vist jo, dels animals, tret del rat penat, que és una afirmació, del mico, que és un joc, o del dragó, que és un somni de fantasia basat en una crònica del temps de Pere el Gran”.
Aquest Bestiari creat als nostres dies, però amb unes clares arrels d’ inspiració medieval, va venir precedit per quatre peces per a piano curosament escollides: el deliciós Ocell trist de Mompou i La colombe de Messiaen en mans de Marc Heredia, i Quejas o la Maja y el Ruiseñor i Vogel als Prophet de Schumann en interpretació d’Albert Cano Smit. Un preàmbul per endinsar-nos en el Bestiari pròpiament dit, on cada cantant amb l’acompanyament del piano ens apropava a aquest món imaginatiu, acompanyat de les evocadores imatges projectades sobre diferents panells rere l’escenari. Les Voladúries musicades amb perspicàcia per Ferran Cruixent van sonar en la veu de David Alegret i Marc Heredia. La foscor i la densitat de la música de Benet Casablancas reflectia la nocturnitat dels rat penats mentre Gemma Coma-Alabert cantava excel·lentment la majestuositat diürna de l’àliga imperial, acompanyada pel piano d’Albert Cano Smit.
Plena d’humor i domini escènic, Mercedes Gancedo va interpretar el joc textual i fonètic del poema dedicat al Mico, que Raquel García-Tomás ha musicat amb perspicàcia. Així mateix la música de Joan Magrané pel Dragó, curosa amb el detall, on conviuen,amb belles harmonies, el somni i la realitat, va emergir subtilment en la veu de David Alegret acompanyat pel piano de Marc Heredia.
Fidel al seu estil melòdic, Albert Guinovart va compondre la música per a Ocellets i ocellots, on el lirisme ple de romanticisme va ser plenament transmès per Josep-Ramon Olivé i Marc Heredia. La picardia textual de la Garota amb música de Fabià Santcovsky que potenciava els descriptius aspectes textuals i la divertida escena de l’escorredís Ratolí subtilment musicat per Marc Migó ens portaven cap una escena plena de quotidianitat com la que es descriu en És el gat negre de cada dia. La veu de Gemma Coma-Alabert i el piano d’Albert Cano Smit descrivien aquesta situació musicada per Ramon Humet, que es produeix cada dia quan el protagonista torna de treballar i es troba “amb el gat negre i borni que m’espera”. La picaresca història de la Faula de la gossa i uns turistes en una terrassa de cafè d’un poble de vora mar, on el gos finalment aconsegueix agafar el crusant de l’esmorzar de la turista, és descrita admirablement per la música de Marian Márquez, i va estar subtilment cantada per Mercedes Gancedo. La música potent i descriptiva d’Hèctor Parra, en la veu de David Alegret amb l’escena d’una mosca atrapada en una teranyina, i com cautelosament l’aranya prepara la seva mort fins devorar-la, va posar el punt final al concert. Intèrprets i compositors sobre l’escenari van rebre el merescut aplaudiment d’un públic que va assistir a un concert ple de perspicàcia, imaginació, reforçat amb eloqüents imatges i viva mostra de l’enginy dels nostres creadors.
Imatge destacada: © Sergi Panizo.
