CONCERTS DEL CENTENARI DE GAUDÍ. Núria Rial, soprano. Cor de Cambra del Palau de la Música. Cor Jove de l’Orfeó Català. Cor de Noies de l’Orfeó Català. Philarmonia Orchestra. Marin Alsop, directora. Obres d’Arvo Pärt, David Cieri i Olivia Pérez-Collellmir. PALAU DE LA MÚSICA. 10 DE JUNY DE 2026.
El 10 de juny, el dia exacte en què es complia el centenari de la mort de l’arquitecte Antoni Gaudí, el Palau va acollir dins el cicle de concerts que commemoren aquest centenari una sessió molt especial que incloïa l’estrena mundial de dues obres dedicades al gran arquitecte i, molt específicament, a la gran obra que va deixar inconclusa, la basílica de la Sagrada Família.
Després d’uns breus parlaments de Renée Chan i Patrick Mitchell, fundadors el 2020 de la companyia EAC productions que ha impulsat el projecte des dels seus orígens, el concert, que va comptar amb la participació de la prestigiosa Philarmonia Orchestra dirigida per Marin Alsop -la seva principal directora convidada-, va començar amb Da pacem domine per a cordes, cor i percussió del compositor Arvo Pärt, que en aquesta ocasió va fer de teloner.
Tot seguit va venir l’estrena de 84 campanes per a orquestra i cor, del compositor nordamericà David Cieri. El títol de la peça es fa ressò de la idea original de Gaudí d’instal·lar 84 campanes hiperboloides a les torres del temple. Amb aquestes campanes s’aconseguiria cobrir una extensió de set octaves (7X12 = 84), una amplitud de freqüències que les campanes tradicionals no han aconseguit mai i que convertirien la Sagrada Família en una mena d’instrument gegantí.
El doctor Galdric Santana, arquitecte, músic, constructor d’instruments i comissari de l’Any Gaudí, va dedicar la seva tesi doctoral a demostrar la viabilitat de les campanes hiperboloides proposades per Gaudí i, al cap dels anys, ha començat a fondre-les. Algunes d’aquestes noves campanes van ser usades al concert juntament amb les habituals campanes tubulars orquestrals.
84 campanes s’estructura en tres parts que se succeeixen sense pausa: la primera es titula Envia pluja a les meves arrels; la segona s’anomena Sagrada Família–Un himne i la tercera, Nous vaixells en un oceà d’estrelles. L’obra, que conte una part coral en vocalise, funciona com una mena de poema simfònic amb una clara voluntat narrativa. La peça, d’escolta agradable i fàcil, té referents molt clars que remeten als procediments habituals de la música cinematogràfica, a la qual Cieri s’ha dedicat en diverses ocasions. Lliurement tonal, l’obra presenta temes sense un perfil ni un caràcter melòdic gaire marcat que sovint es resolen en una regular fluència de so sobre una mena d’arpegiat que evoluciona suaument i que inevitablement remet a les músiques repetitives. D’una manera general, l’obra s’inscriu en un corrent que –per entendre’ns- potser es podria anomenar “música clàssica per a tots els públics”, que sembla que cada vegada té més adeptes.
Dins d’aquest mateix corrent però amb uns referents cinematogràfics menys evidents, es podria situar la peça que es va estrenar a la segona part del concert, titulada Set somnis de Gaudí, i que és obra de la compositora i pianista barcelonina Olivia Pérez-Collellmir que actualment treballa a Boston.
Set somnis de Gaudí és una mena de monumental cantata sobre text d’Anna Gual per a orquestra completa, percussió ampliada i una gegantina massa coral que va requerir la participació del Cor de Cambra del Palau de la Música, el Cor Jove de l’Orfeó Català, el Cor de Noies de l’Orfeó Català i la soprano Núria Rial en funcions de solista. Massa gent. L’escenari del Palau semblava el metro en hora punta.
L’obra, que al llarg de les seves set parts té, com la de Cieri, una clara voluntat programàtica i, en ocasions -com en el moviment El taller-, clarament descriptiva, alterna seccions de caràcter contrastant per buscar un clímax en el darrer, titulat La Basílica.
Tothom s’hi va esforçar molt, però la sensació va ser que per controlar aquell exèrcit sonor hauria calgut una mica més d’assaig. El text d’Anna Gual, que no figurava al programa de mà i tampoc no va ser projectat, va resultar gairebé sempre incomprensible i només es va poder entendre parcialment en algun passatge a cappella.
L’èxit va ser enorme perquè, encertadament, tothom va voler valorar l’esforç que havia calgut per muntar tot allò. David Cieri i Olivia Pérez-Collellmir, presents a la sala, també van rebre grans ovacions per part del públic.
Segons que informava el programa de mà del concert, quan Antoni Gaudí va visitar l’Orfeó Català el 1922, Lluís Millet, fundador de l’Orfeó Català, amic de l’arquitecte, va demanar-li de signar el Llibre d’Or de l’entitat. Gaudí va dibuixar-hi la imatge d’Orfeu tocant l’arpa envoltat d’animals i hi va afegir la inscripció: “Al Cel, tots en serem d’orfeonistes”. Valdrà més que hi arribem ensenyats, assajats i afinats, altrament allò sonarà com un orgue de gats.
Imatge destacada: © Rachael Hacking.
