Subscriu-te

Afinitats estètiques diferents basades en la particular estètica de Mompou

Avant-guarding Mompou
Federico Mompou. Cançons i Danses
Maria Canyigueral, piano
Obres d’Estapé, Guix, Magrané, García Abril, Eggert, Gourzi, Gemrot, Bacri i Phibbs
Audite Forum, 2020

La gènesi d’aquest enregistrament cal buscar-lo quan la pianista Maria Canyigueral interpreta l’any 2016 la integral de les Cançons i danses de Mompou. Si Frederic Mompou va evocar el nostre folklore amb aquesta integral, ¿per què no proposar a una sèrie de compositors d’afinitats estètiques diferents i procedents de diverses nacionalitats crear unes obres basades en la particular estètica de Mompou per intercalar-les com un contrapunt i confegir un relat eclèctic sota una mirada actual? El resultat no es va fer esperar. Maria Canyigueral va posar-se en contacte amb diversos compositors: Víctor Estapé, Josep Maria Guix i Joan Magrané, Antón García Abril, Moritz Eggert, Konstantia Gourzi, Jiří Gemrot, Nicolas Bacri i Joseph Phibbs per poder crear aquest corpus que seria estrenat a Londres el 10 de juny de 2018. Els mateixos Palau de la Música Catalana i la Fundación March de Madrid també van poder gaudir en recital d’aquest projecte que finalment s’enregistraria el mes de setembre del 2018 a l’Auditori del Conservatori del Liceu de Barcelona.

Avant-guarding Mompou arrenca amb la música de Mompou basada en cançons com La filla del carmesí i la Dansa de Castellterçol com a punt de partida per confegir aquest diàleg passat i present entre un dels nostres compositors més estimats i la mirada actual d’autors de procedència catalana, aragonesa, alemanya, grega, txeca, francesa i britànica. Projecte original, malgrat la diversitat d’estils tots els autors mostren una comprensió absoluta vers la música de Mompou i es fan seves aquelles paraules que el mateix compositor escrivia en referir-se a la Música callada: “Concreció i reserva. La seva emoció és secreta”. I el gust per la ressonància, els acords despullats d’excessos, aquells colors matisats presentats amb diferents tècniques i llenguatges d’avantguarda sempre són presentats mirant Mompou sense defugir una personalitat estilística que es manté inconfusible al llarg dels anys. Uns treballs magnífics a càrrec d’Eggert, Gourzi, Gemrot…, un calidoscopi en què els colors s’emmirallen els uns amb els altres per crear unes formes màgiques, unes tonalitats agosarades però pures i sempre amb el rerefons propi del compositor barceloní.

I com a interlocutora del treball, la pianista Maria Canyigueral, que ha tractat aquest projecte amb estima, que ha cuidat el matís amb delicadesa, que ha copsat tots els colors del folklore català –bé sigui amb la música de La Patum de Berga, d’El testament d’Amèlia o Les dotze van tocant– i ha sabut copsar aquesta mirada avantguardista, original, eclèctica però que sempre ha mirat de reüll vers l’intimisme, el preciosisme melòdic i harmònic, els inconfusibles acords metàl·lics, la nuesa i la pulcritud de les melodies tan representatives de Mompou.

Enregistrament aconsellat per a tots aquells qui vulguin conèixer una visió actual dels nostres compositors envers Mompou.

Imatge destacada: Maria Canyigueral. Foto obtinguda a www.mariacanyigueral.co.uk

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *