TARDES AL PALAU-ELS TEUS CLÀSSICS. Daniel Blanch, piano. Marta Valero, mezzosoprano. Lluís Calvet, baríton. Cor Ciutat de Tarragona. Cor participatiu Cantem! Orquestra Simfònica Camerata XXI. Daniel Montané, director. E. Toldrà: “Interludi” de Lionor o la filla del marxant. R. Lamote de Grignon: Tríptic de la Pell de Brau. J. Magrané: Tres polifonies per a Antoni Gaudí. M. Oltra: La serra. PALAU DE LA MÚSICA. 26 DE MAIG DE 2026.
El Palau de la Música va ser escenari del concert d’homenatge a Antoni Gaudí, amb obres de compositors catalans dedicades a la natura i a les cançons populars, acompanyades per l’estrena de Tres polifonies per a Antoni Gaudí que el compositor reusenc Joan Magrané ha escrit per a l’ocasió. La música de Toldrà, Ricard Lamote de Grignon, Magrané i Oltra va conviure en un programa eclèctic, interpretat pel piano de Daniel Blanch, el cor participatiu Cantem!, l’Orquestra Simfònica Camerata XXI i les veus de Marta Valero i Lluís Calvet, tots dirigits per Daniel Montané.
La programació del nostre patrimoni musical sempre ha estat el punt de mira del cicle Els Teus Clàssics, que a més dels concerts celebrats principalment a l’Ateneu Barcelonès, difon la nostra música per nombrosos punts del territori. L’aposta per la recerca, pels nostres intèrprets, per la difusió i el record dels nostres compositors i artistes, enguany té en les figures de Conxita Badia, Joaquim Cassadó, Josep Cercós i Antoni Gaudí l’eix de la programació.
El Palau, doncs, va viure un concert especial, amb una mirada dirigida cap a la natura, les arrels populars de la nostra música. I com a nexe d’unió, Antoni Gaudí, de qui el proper 10 de juny es commemora el centenari de la mort.
Amb el títol Sons de la terra, aquest homenatge a Gaudí va arribar al Palau després d’oferir-se al Teatre Fortuny de Reus (23 de maig) i com a pas previ a la interpretació a Valls (27 de maig). El programa s’iniciava amb el bellíssim “Interludi” de Lionor o la filla del marxant d’Eduard Toldrà, un passatge inscrit dins la suite simfònica. Inspirat en el drama homònim d’Adrià Gual, l’obra es va estrenar el 1934 al Palau de la Música amb l’Orquestra Pau Casals, sota la direcció del compositor. L’“Interludi” en forma tripartida recull el caràcter noucentista del seu estil, on els aires populars i el profund coneixement que tenia el mestre de la música simfònica europea conviuen de manera admirable amb un acurat treball d’orquestració. Gran treball de la Camerata XXI, la formació reusenca fundada l’any 1991 que amb la Franz Schubert Filharmonia (a Tarragona) esdevenen dos dels exponents musicals més rellevants del nostre panorama simfònic.
Després va arribar el moment d’escoltar Daniel Blanch al piano, com a solista del Tríptic de la Pell de Brau de Ricard Lamote de Grignon, obra que l’any 1959 es va estrenar al Palau amb Leopoldo Querol com a solista, acompanyat per l’Orquestra Municipal de Barcelona, dirigida pel mateix compositor. La partitura és un viu exemple de l’estil eclèctic d’aquest autor integrant del Grup dels Vuit: la inspiració d’arrels hispàniques, amb clares vinculacions a l’estil de Manuel de Falla, es veu compaginada amb l’aprofundit coneixement pianístic que tenia Ricard Lamote de Grignon, deixeble de Frank Marshall. El pianista Daniel Blanch, que ja va enregistrar aquesta composició l’any 2008 amb la Podlasie Philharmonic Orchestra, va brindar el caire expressiu i rítmic de la partitura, amb els colors propis de la riquesa harmònica de Lamote de Grignon i la plena compenetració amb l’orquestra dirigida admirablement per Montané. Un gran concert de piano, admirablement interpretat per Blanch, que va expressar tot el color, sentit expressiu i virtuosisme d’aquesta brillant obra concertant.
La segona part presentava l’estrena de Tres polifonies per a Antoni Gaudí de Joan Magrané, encàrrec de l’Orquestra Camerata XXI. El compositor reusenc, com anys enrere ja havia fet Joan Guinjoan, el sempre recordat compositor de Riudoms amb l’òpera Gaudí, ha volgut dedicar la composició a l’arquitecte del Baix Camp. El prisma de Joan Magrané està basat en tres parts subtils, on la delicada llum, les textures sonores, semblen voler fer-se camí entre els delicats colors dels vitralls; també hi queda reflectida la religiositat de Gaudí, així com la passió que tenia l’arquitecte per la música; i la claredat estructural de l’arquitectura. La música porta el segell inequívoc de l’estil Magrané, i com ens explicava el propi compositor, prioritza les notes Sol i La, en xifrat anglosaxó corresponents a les lletres G i A, inicials del cognom i nom de l’arquitecte. Magrané fa una referència al Parsifal wagnerià amb les quatre notes que acompanyen “La consagració del grial”. I prou coneguda resulta la història del propi Gaudí amb les campanes tubulars del Parsifal de l’Orfeó Català. Construïdes l’any 1892 –van tornar a sonar el 2014 gràcies a la restauració de Galdric Santana–, Gaudí les va demanar en préstec el 1915 per al disseny del carilló de la Sagrada Família. Religiositat, sons cristal·lins, llum. Música curosa en les textures, el metall sempre en sordina, sonoritats apianades. Música que ret homenatge a la Verge Maria, tan venerada per Gaudí, en l’evocació a la puresa de la naturalesa que destil·len les paraules Ego flos campi de Jacob Clemens non Papa o de l’Ave maris stella de Josquin Desprez; també a la claredat estructural en l’apartat central, Sphinx, aquelles enigmàtiques notes, quadrades, centre neuràlgic de l’arquitectura musical sobre el qual Schumann va crear l’arquitectura del seu Carnaval. Una obra pensada i creada amb el màxim de detall i inspiració.
El concert es va cloure amb una obra bellíssima, que mostra la creativitat del gran compositor i mestre Manuel Oltra. Escrita per a mezzosoprano, baríton i orquestra, La serra és un poema simfònic coral basat en el poema de Joan Alcover que evoca la vida rural a la serra de Tramuntana de Mallorca. L’obra, inspirada en les paraules del poeta mallorquí de qui es commemora el centenari del decés, va ser escrita en dues parts, la primera l’any 1958 i la segona el 1999. El cor participatiu Cantem!, l’Orquestra Simfònica Camerata XXI i les veus de Marta Valero i de Lluís Calvet van unir-se per transmetre el caire bucòlic de la música, com també el reconeixement i estima d’aquella terra que evoca el text. Les sonoritats pròpies de les escales modals i un final brillant (amb un esplèndid treball del cor) embolcallen aquesta obra amb la qual va cloure aquest concert monogràficament dedicat a la música catalana.
