Subscriu-te

El difícil art de ser natural

AUDITORI CAMBRA. Eduard Mas, tenor. Marta Puig, piano. Lieder de Franz Schubert. L’AUDITORI (SALA ORIOL MARTORELL). 17 DE FEBRER DE 2019.

La temporada de música de cambra de L’Auditori ens va oferir l’oportunitat de conèixer Eduard Mas, jove tenor de Banyoles format a la prestigiosa Guildhall School of Music and Drama de Londres. Acompanyat al piano per Marta Puig, Mas va oferir un recital integrat per setze lieder de Franz Schubert. Una tria ben feta que, sense estar formada per rareses, fugia de les dues dotzenes de lieder arxiconeguts del compositor. Entre les peces interpretades hi va haver, a la segona part, els Tres sonets de Petrarca i, per acabar, els Drei Gesänge, D. 902 sobre text en italià de Pietro Metastasio. Aquests darrers, molt anecdòtics a la producció schubertiana, potser no eren la tria més adequada per acabar un recital.

Mas té una bonica veu de tenor, ben timbrada, que a la zona central del registre, que va ser la més usada en la seva actuació, es projecta molt bé. A la zona greu la veu va força més justeta i de la zona aguda no en podem dir res perquè el programa no la va requerir en cap moment. Mas canta bé, respira bé, però com a intèrpret de lied encara no ha assolit la maduresa, que ja arribarà.

Damunt d’un escenari el més difícil d’aconseguir és la senzillesa i la naturalitat i només s’aconsegueix amb molt d’ofici i artifici. El lied, una veu que canta poemes acompanyada per un piano és, en el seu despullament i la seva essencialització, una de les especialitats musicals i escèniques més difícils perquè cada paraula, cada nota, s’ha d’omplir de matisos i detalls plens d’una senzilla naturalitat totalment artificiosa.

A l’òpera tens un personatge per fer, una soprano a qui mirar i adreçar-te, un director d’escena que et diu com t’has de moure, un director musical que assumeix responsabilitats, una escenografia i, a sobre, et posen una perruca, et vesteixen, et maquillen i, de vegades, fins i tot et donen una espasa per poder matar el baríton. Gairebé surts a l’escenari amb mitja feina feta.

Sortir a cantar lied molt a prop del públic, acompanyat només per una pianista, és quelcom d’una dificultat enorme. Eduard Mas encara no domina la “distància curta” del lied, però té prou elements per aconseguir-ho aviat.

Marta Puig, que fa poc va convèncer en la seva actuació en solitari a l’Auditori de La Pedrera, es va revelar com una molt bona acompanyant del cant; a ella, però, també li queda un tros de camí per recórrer, ha d’aconseguir respirar juntament amb el cantant.

Imatge destacada: un instant d’aquest recital a la Sala Oriol Martorell de l’Auditori de Barcelona (imatge obtinguda a www.facebook.com/schubertiada.vilabertran)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

El compositor @ManelRibera1, l'oboista Cristina Gómez Godoy i la directora @TongRebecca van coincidir a la temporada d' @OrquestraOBC. "Tong va optar per una direcció 'épatant'", diu @PorterMarta a la crítica. Llegeix-la al web! 📸May Zircus/L'Auditori http://www.revistamusical.cat/critica/una-mirada-al-passat-i-al-futur-de-la-musica-classica/

El @TeatreAuditori de Sant Cugat va acollir l'últim espectacle de @LIFEVictoriaBcn. "Una petita joia d’un gènere que podríem anomenar lied representat", diu @PorterMarta a la crítica. Llegeix-la al web! 📸 Elisenda Canals-LIFE Victoria http://www.revistamusical.cat/critica/petita-joia-poetica-amb-felicity-lott/

El baríton Konstantin Krimmel va actuar dos dies consecutius al @palaumusicacat. "Una veu bonica, clara, ben timbrada", diu Xavier Pujol a la crítica. Llegeix-la al web! 📸 Toni Bofill http://www.revistamusical.cat/critica/krimmel-el-nou-bariton/

David Puertas proposa diverses rutes musicals al seu últim llibre. "L’amplíssim bagatge d’erudició que aporta l’autor sap vestir-se amb robes d’accessibilitat dissimulant-ne l’essència", diu @AlbertFFlamari1 a la crítica. Llegeix-la al web! 📸 Foix Coll http://www.revistamusical.cat/critica/de-ruta-amb-la-classica/

Segueix-nos a Twitter