Ramon Currià i Caelles (1881-1961). Estudi i recuperació del seu llegat musical. La seva música religiosa.
Josep Lluís Viladot i Petit.
Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2025. 161 pàgines.
Aquest volum s’inscriu en la línia dels treballs acadèmics sorgits del Màster en Patrimoni Musical Litúrgic i es presenta com una de les aportacions reconegudes en el marc del 35è Premi Josep Lladonosa d’Història Local dels Països Catalans, fet que ja en determina d’entrada el caràcter rigorós i la voluntat de contribuir a la recerca musicològica des d’una perspectiva territorial i documental.
L’estudi, elaborat per Josep Lluís Viladot i Petit, descendent familiar del compositor i pedagog Ramon Currià i Caelles (1881-1961), es fonamenta en una tasca prèvia exhaustiva de classificació, catalogació i ordenació de fonts primàries, que inclou biografia, producció compositiva, activitat concertística i materials diversos articulats a partir d’una ordenació cronològica del relat biogràfic i professional inserint-lo de manera sistemàtica en el context musical lleidatà del seu temps i descrivint una xarxa d’activitats, institucions i pràctiques musicals que defineixen un espai cultural concret, sovint poc estudiat. Quelcom que es tradueix en la quantitat d’entitats en què va participar i també en les dificultats econòmiques i la lluita habitualment insatisfeta per obtenir pensions i reconeixements no només a títol personal, sinó també per a altres músics, novells o retirats.
Un dels aspectes concrets més rellevants rau en l’atenció a la seva música religiosa, així com a la producció per a teclat –orgue i piano–, algunes cançons i peces de caràcter pedagògic, que configuren el nucli més consistent de l’obra de Currià. Per exemple, Josep Lluís Viladot se centra en l’anàlisi de dues composicions dedicades a la Verge, el Benedictus i el Regina Coeli, que són objecte d’un comentari musical amb indicacions de caràcter fònic i harmònic. Ara bé, des d’un punt de vista metodològic, resulta discutible la inclusió dins el cos principal del text de les explicacions generals sobre aquestes oracions i la seva tradició litúrgica com a tipologia religiosa, atès que aquest tipus d’informació, pròpia d’un marc d’història de la música general, s’hauria pogut situar amb més encert en notes a peu de pàgina i reservar l’espai central a l’anàlisi estrictament musical de les obres.
El volum es completa amb un ric aparell documental que inclou un recull fotogràfic de 29 imatges –entre indrets, portades d’obres, cartes, retrats, programes de mà, expedients, retalls de premsa, partitures, dibuixos i textos– situades al final del llibre, així com un total de 319 notes a peu de pàgina i diverses taules i quadres estadístics que aporten una dimensió quantitativa de gran utilitat, que consolida la solidesa del conjunt i en facilita la consulta analítica.
Editat amb el suport de l’Ajuntament d’Alguaire, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Diputació de Lleida, aquesta breu monografia esdevé una eina essencial per a investigacions musicològiques futures i per a la recuperació interpretativa d’aquest repertori. Iniciatives d’aquesta naturalesa contribueixen a democratitzar l’accés a un patrimoni sovint oblidat que, malgrat el caràcter local, resulta de gran interès per comprendre la configuració històrica i cultural de la música al nostre país.
