Granados, Scarlatti i Soler units per Dichamp

Granados. Goyescas. An Opera For Piano
Jean-François Dichamp, piano
Obres de Granados, Scarlatti i Soler
Brillant Classics, 2019

Granados va emmirallar-se en l’Espanya del segle XVIII per inspirar la música de les seves Goyescas, una mirada a la galanteria retratada per Francisco de Goya amb el seu món dels majos i majas corresponent a les darreres dècades del segle XVIII. “El ritme, el color i la vida clarament espanyola, la nota sentimental, de vegades sobtadament amorosa, d’altres dramàtica i tràgica, tal com apareix en l’obra de Goya”, així definia Granados aquest corpus que esdevindria referència de la música per a piano espanyola.

El pianista Jean-François Dichamp ens proposa en aquest enregistrament efectuat el febrer del 2018 una mirada vers els sis episodis de Goyescas entre els quals s’intercalen diferents Sonates d’Scarlatti. Ineludiblement, “Requiebros”, primera pàgina de la col·lecció, ens transporta a l’escriptura d’Scarlatti amb la seva riquesa ornamental, que Dichamp traça amb detallada netedat i amb una visió profusament romàntica del contingut líric, aspecte que no abandonarà al llarg de tota la seva lectura. Copsar el so de la guitarra d’“El coloquio en la reja”, els ritmes obstinats i els seus característics tresets d’“El fandango del candil” o la bellíssima i inigualable “Quejas o La maja y el ruiseñor”, onírica, somniadora, melangiosa, amb els trinats a les notes agudes corresponents al rossinyol, són aspectes que Dichamp manifesta amb una qualitat tímbrica i un detallisme més que lloables. S’endinsa en el dramatisme i en els acords ombrívols d’“El amor y la muerte” amb una sonoritat densa i profusament obscura i afronta la temible “Serenta del espectro” –aquella música que narra com el galant que, mort en un duel, torna a cantar una serenata sota la finestra de l’estimada– amb un alt sentit descriptiu.

La intercalació de diferents Sonates d’Scarlatti i la Sonata núm. 21 de Soler, curosament seleccionades, són interpretades amb claredat d’articulació, amb contrastos de dinàmiques, amb les possibilitats que ofereix un piano modern, però sense obviar els timbres del clavicèmbal, que esdevé un contrapunt del tot habitual i que ofereix una nova mirada combinant pàgines de diferents períodes compositius per crear un fil conductor narratiu. A tall d’exemple, Josep Colom ha ofert recitals intercalant Preludis de Bach i Estudis de Chopin, o Justin Taylor al seu darrer concert a Barcelona va alternar diverses composicions d’Scarlatti, Soler i Ligeti, tot creant una combinació suggestiva. Fer dialogar les Goyescas amb Sonates d’Scarlatti esdevé un relat que busca unificar la visió romàntica de Granados amb les sonoritats pròpies de l’Espanya del XVIII.

Imatge destacada: Jean-François Dichamp. © Enric Manas