Subscriu-te

L’efecte papallona entre el Romanticisme i l’avantguarda

The butterfly effect
Noelia Rodiles, piano
Obres de Schumann, Rueda, Mendelssohn, Del Puerto, Schubert i Magrané
Eudora, 2019

La pianista Noelia Rodiles sempre ha destacat per obrir una porta de bat a bat a la música d’avantguarda amb uns concerts oferts a les sales més importants d’Espanya i recitals per diversos països que li han valgut un reconeixement unànime. Per això tres compositors coneixedors d’aquest compromís amb la música contemporània de Rodiles no van dubtar a afrontar el repte de la iniciativa titulada L’efecte papallona: un joc entre el passat i el present, entre la mirada contemporània i obres emblemàtiques del Romanticisme pianístic per crear aquest efecte de diàleg passat-present.

Rodiles va proposar una obra a tres autors contemporanis (Rueda, Del Puerto i Magrané) i cadascun havia d’inspirar-se respectivament en Papillons de Schumann, Romances sense paraules, op. 30 de Mendelssohn i l’Adagio D. 178 de Schubert. Rueda va escriure la seva Sonata núm. 5, “the Butterfly Effect”, que, estructurada en tres apartats, passa de les subtilitats etèries del primer moviment a un endimoniat pepertuum mobile a manera de tocata precedida per una intensa coral a quatre veus. Del Puerto ret un homenatge al Mendelssohn contrapuntista, admirador de Bach, creant una obra com Seis caprichos sin título en què la polifonia juga un paper del tot rellevant. Joan Magrané s’inspira en l’Adagio D. 178 de Schubert, una obra plena de detallisme i també delicadesa, però sense defugir una vivacitat colorista; un sostenuto inicial dona pas a un brillant giocoso i un darrer apartat confegeix una sèrie de variacions basades en les notes de l’esmentat Adagio de Schubert.

Aquesta mirada entre el passat i el present, Rodiles la manifesta admirablement creant tres binomis en els quals es retroben el Romanticisme i l’avantguarda. Recala en tota la bellesa tímbrica de les emblemàtiques Papillons de Schumann, en la tendresa que desvela la música bellíssima de les Romances sense paraules de Mendelssohn –amb una delicadíssima interpretació del celebèrrim “Cant del gondoler”– i en tota la subtilesa que traspua una música com l’Adagio de Schubert, pròpia de la serenitat que emergeix d’un lied. Tècnicament impecable en la complexa pàgina de Jesús Rueda, obra curosament elaborada i de gran intensitat musical, plasma totes les complexitats harmòniques que brollen dels Seis caprichos sin título de David del Puerto i entra en el món del piano de Magrané amb un darrer moviment en què la paleta de colors sempre matisats recreen un món tenebrós i reflexiu. Un joc entre el passat i el present, en què s’han confegit tres díptics, tres mirades vers obres del passat admirablement realitzades per tres grans compositors i meravellosament interpretades per una gran pianista com Noelia Rodiles.

Imatge destacada: Noelia Rodiles. © Harold Abellán

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *