Subscriu-te

Música de l’Orient

TEMPORADA OBC. Ray Chen, violí. Dir.: Xian Zhang. Obres de Tan Dun, Erich Wolfgang Korngold i Nikolai Rimski-Kórsakov. L’AUDITORI. 23 DE FEBRER DE 2019.

Ja fos per la banda de l’autoria, de la interpretació o de la dedicació, el concert del cap de setmana de l’OBC connectava en totes les seves peces amb l’Orient, el Pròxim i l’Extrem.

La primera peça, la Internet Symphony núm. 1, “Eroica” és obra del compositor xinès Tan Dun; la segona, el Concert per a violí, op. 35 d’Erich Wolfgang Korngold, va ser interpretada en la part solista pel violinista australià nascut a Taipei Ray Chen, i la darrera peça del concert, la suite simfònica Shéhérazade, op. 35 de Nikolai Rimski-Kórsakov, basada en la recopilació de contes orientals Les mil i una nits, va ser definida pel mateix compositor com un “calidoscopi d’imatges fabuloses d’origen oriental”.

L’aportació oriental va culminar en la figura de Xian Zhang, que va assumir la direcció de l’OBC. La directora xinesa va fer una gran feina al capdavant de l’orquestra; la seva direcció és atenta, eficaç i molt completa i intervencionista, tant pel que fa a frasejos com a indicacions dinàmiques i rítmiques. Xian Zhang té les idees clares i les transmet amb precisió. El resultat va ser una Shéhérezade intensa i d’alt nivell. Cal destacar la gran feina del concertino del conjunt, el romanès Vlad Stanculeasa, que va resoldre amb brillantor les nombroses intervencions solistes del violí que exigeix la peça.

© May Zircus

El Concert per a violí de Korngold és una peça impressionant, de gran dificultat tècnica, excessivament prolixa i que s’esgota en el seu propi excés de virtuosisme. És el Korngold més espectacular, però no el millor. Ray Chen el va tocar de meravella, amb exactitud, precisió i tot el castell de focs que la peça requereix. L’èxit va ser gran i el violinista va regalar dos bisos de gran virtuós, el Capriccio núm. 21 de Paganini i un arranjament fet per ell mateix de la coneguda cançó patriòtica australiana Waltzing Matilda.

La peça que va obrir el concert va ser la primera audició a càrrec de l’OBC de la Internet Symphony núm. 1, “Eroica” del compositor Tan Dun. La peça forma part del projecte de l’Orquestra Simfònica de Youtube i, encarregada per Youtube i Google, va ser estrenada el 2009 al Carnegie Hall de Nova York després d’un procés de selecció que va requerir més de tres mil audicions a setanta països. Els intèrprets de l’estrena van ser escollits pels vots dels youtubers. La peça té quatre parts: “Allegro”, “Dolce molto”, “Allegro” i “Allegro vivace”, però com que a Youtube ningú no mira mai els vídeos que duren més de cinc minuts, el conjunt de les quatre parts dura en total quatre minuts i tres segons.

L’obra comença amb una fanfara, la segueix un tema de caràcter èpic tipus John Williams que podria formar part dels crèdits d’una superproducció de Hollywood, entra una citació llarga del primer moviment de la Simfonia Heroica de Beethoven, ve després una secció dominada per la percussió que sona força com una “cassolada”, torna el tema èpic, ara variat, i s’acaba. Tot i que dura tan poc, l’obra s’acaba fent pesada. És una llàstima que una idea tan bonica, transversal, participativa i sostenible (inclou llandes de rodes d’automòbil a la secció de percussió) tingui uns resultats musicals tan escassos.

Cal esmentar, finalment, que bona part del públic no va compartir aquesta opinió i va aplaudir molt la interpretació de l’obra de Tan Dun. Que quedi clar, doncs, que en aquesta ocasió el rar i el discrepant és qui escriu.

Imatge destacada: © May Zircus

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *