Ignasi Xavier Adiego i Alejandra de Riquer
‘Carmina Burana’, música i poesia
Edicions de la Universitat de Barcelona-Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, 2025
El 1803 Johann Christoph Aretin va descobrir, entre els manuscrits de la biblioteca de l’antic monestir benedictí de Beuern (Baviera), el que ara coneixem com a Codex Buranus, que llavors ell va definir com “una col·lecció de sàtires poètiques i en prosa, la majoria contra la cadira papal”.
Estudis posteriors, que se n’han fet molts, han anat aclarint i completant la procedència, l’autoria, el contingut i la forma d’interpretació musical d’aquest textos escrits als segles XII i XIII, tot i que encara queden molts dubtes per resoldre. A banda deixem, malgrat la repercussió, l’obra de Carl Orff estrenada el 1937 Carmina Burana, ja que prenia alguns d’aquests poemes adaptant-los a les seves composicions contemporànies amb aires pretesament medievals. Orff en va tenir, i en té molt, d’èxit, però el seu treball s’allunyava del motiu original del Codex Buranus.
Evidentment, els doctors en filologia clàssica de la Universitat de Barcelona Ignasi Xavier Adiego i Alejandra de Riquer no han tingut en compte el treball del músic alemany a l’hora de fer el seu magne estudi sobre la música i la poesia de Carmina Burana, que ofereix els textos llatins, molts traduïts al català per primera vegada, acompanyats de les partitures de les respectives melodies originals i altres d’alternatives.
Amb sis-centes pàgines, el llibre d’Adiego i Riquer no és un assaig d’accés fàcil per al lector merament encuriosit per la història i els versos d’aquest manuscrit famós, sinó que és una investigació ambiciosa i exhaustiva que es deté en la comparació entre les diferents fonts documentals que se n’han publicat al llarg del segle XX, i alhora aprofundeix en el coneixement dels secrets del Codex Buranus mitjançant un llenguatge acadèmic i erudit, de vegades poc intel·ligible per a qui no sigui un especialista en la matèria.
Això no obstant, cal saludar l’aparició d’aquesta obra com una gran contribució al coneixement de la musicologia i la lírica medieval, així com una aportació a l’enriquiment de la literatura catalana basada en les antologies clàssiques. Un esforç que hem d’agrair als dos doctors que signen el llibre i a les dues universitats que l’han editat.
