Subscriu-te

Una festa major conquereix el Teatre Grec

EL POP D’UNA NIT D’ESTIU-CONCERT SIMFÒNIC AL GREC. GIOrquestra. Di.: Marc Timón. Artistes convidats: Maria Arnal (veu) i Marcel Bagés (guitarra), Ramon Mirabet (guitarra i veu), Judit Neddermann (veu), Joan Pons (El Petit de Ca l’Eril), Joan Colomo (veu), Ferran Palau (veu), Pavvla (veu), Núria Graham (veu), Joan Dausà (veu i harmònica), Quimi Portet (veu), Clara Peya (piano), Alba Carmona (veu) i David Carabén. Sara Loscos, presentació. TEATRE GREC. 25 DE JULIOL DE 2019.

En un ambient calorós i ben xafogós, el Teatre Grec de Barcelona es va vestir de gala per acollir un espectacle inèdit i especial titulat El pop d’una nit d’estiu-concert simfònic al Grec. Darrere aquest nom el club TR3SC, amb la col·laboració del Festival Grec van decidir celebrar els tretze anys de vida d’aquesta plataforma cultural convertint el majestuós teatre de la muntanya de Montjuïc en una gran plaça de festa major.

Tal com ja anunciaven al programa de mà que lliuraven als espectadors, l’objectiu de l’espectacle era convertir el Teatre Grec en un espai on celebrar el talent musical del país amb un concert col·lectiu que convoqués tretze artistes reconeguts (un per cada any de vida del TR3SC) de l’univers pop acompanyats d’una formació orquestral en directe, en aquest cas la GIOrquestra, sota la direcció de Marc Timón, que també es va encarregar dels arranjaments corresponents.

A les deu en punt del vespre i amb els pràcticament dos mil assistents ocupant les seves localitats i resistint la xafogor gràcies als ventalls vermells obsequi del diari mitjà oficial del Festival Grec, els trenta músics de la GIOrquestra i Marc Timón van sortir a l’escenari. A continuació hi va aparèixer la periodista i actriu Sara Loscos per donar la benvinguda i presentar l’espectacle.

El difícil tret de sortida va recaure en un dels duets més de moda del panorama musical actual de l’indie fet a casa nostra: Maria Arnal i Marcel Bagés. Amb el seu tema Tú que vienes a rondarme van transportar-nos a la seva poètica visió mística del cosmos i de la sonda Voyager 1.

Al llarg dels noranta minuts de concert i vista l’àmplia capacitat creativa dels actors principals i de Marc Timón, aquesta festa major va transportar els espectadors a un bon aparador de cadascun dels músics presents, alguns amb sonoritats una mica diferents de l’habitual. Des de sonoritats difícils d’encaixar com Sento de Joan Pons (El Petit de Ca l’Eril) i Els amigos de Joan Colomo fins al pop flamenc amb toc de rumba d’Alba Carmona amb Los rincones de tu casa, fins a arribar a Un tros de fang de Mishima amb un David Carabén (alma mater de la banda) sonant al més pur The Divine Comedy.

Amb Serà un abisme, Ferran Palau va portar el seu íntim i a la vegada experimental pop a una versió més apta per a tots els públics.

Les noves fornades de joves creadores també van ser-hi presents en un trident molt diferent les unes de les altres però amb cada cop més adeptes. Estem parlant de la vigatana Núria Graham, que ens va obsequiar un Cloud fifteen, la santcugatenca Pavvla amb Planets and stars i finalment Vinc d’un poble, la peça que la maresmenca Judit Nedermann ha dedicat a la seva vila natal, Vilassar de Mar, arranjada al més pur jazzístic.

La part més simfònica de la nit va recaure en la figura de la flagrant nova Premi de Cultura, Clara Peya. Marta Puig, pianista titular aquella nit de la GIOrquestra, li va cedir el seu lloc per tal que interpretés Greia, la seva peça instrumental i finalment descartada del seu excel·lent treball Oceanes.

Una de les grans sorpreses de la nit va ser veure Quimi Portet en un paper de crooner quasi d’estar per casa descrivint a Sunny day l’ambient d’un diumenge de temporada alta a la platja.

Per últim, la part més festiva la van aportar Ramon Mirabet amb el seu Home is where the heart is amb un punt Springsteen i Joan Dausà, que va tenir l’honor no només de tancar la nit, sinó de fer-ho amb els seus temes Caure no feia res i La gran eufòria.

Més enllà de la bona sintonia entre els músics convidats i la GIOrquestra, la sensació que es tenia és que s’acabava de viure un espectacle amè, simpàtic, que s’ha de valorar globalment. La raó, molt simple: en fer només un sol tema, resulta difícil valorar individualment la participació de cada artista.

Respecte del paper de la GIOrquestra, en cap moment va quedar en segon pla. De fet, va ser a l’inrevés, gràcies als arranjaments signats per Marc Timón, que en moltes ocasions van adaptar-se i fins i tot complementar l’obra original. Així mateix, cada cop més la GIOrquestra està demostrant que està pujant un important graó no només en el format simfònic, sinó també en les propostes més centrades en la part moderna, algunes completament allunyades d’allò a què s’està acostumat, com per exemple el projecte Maestro o acompanyant la banda de pop rock espanyola Maldita Nerea.

En canvi, alguns petits problemes de sonoritat, sobretot als primers quatre temes de la vetllada, la van deslluir parcialment: en estar totes les parts amplificades, l’orquestra sonava més fort del que hauria estat adient, i aquest fet provocava que la veu dels cantants quedés en un segon pla.

Com qualsevol record de festa major d’estiu, el concert va aconseguir que el públic sortís amb un somriure als llavis havent gaudit d’una bona estona en un marc incomparable. Amb aquest elenc artístic, qui sap si som davant del germen d’un futur disc conjunt.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *