ONCA AL PALAU. Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra. Cor Jove de l’Orfeó Català (dir.: Esteve Nabona). Cristian Ifrim, viola. Esther Pinyol, arpa. Josep Buforn, piano. Gerard Claret, concertino director. Obres de Benejam, Brotons, Humet i Guinovart. PETIT PALAU. 20 DE MARÇ DE 2014.
Per Mila Rodríguez Medina
El 2014 és un any força marcat per la commemoració d’un tricentenari important, però no totes les celebracions històriques d’aquestes dates responen a un mateix motiu. L’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra va voler destacar el dijous 20 de març passat al Petit Palau un altre centenari, en aquest cas entorn d’una data musical. Amb el nom de “Compositors catalans (1914-2014)”, l’ONCA se sumava a la commemoració del centenari del naixement del compositor Lluís Benejam, el qual servia com a fil conductor d’un concert centrat en importants noms de la composició catalana de l’últim segle acompanyats del Cor Jove de l’Orfeó Català i el violista Cristian Ifrim.
El programa del concert es dividia en dos grans blocs: una primera meitat focalitzada en la corda, concretament els sons de la viola, i una segona amb un fort caràcter coral amb la participació del Cor Jove. Com no podia ser d’una altra manera, el concert de l’ONCA va començar amb l’obra de Lluís Benejam, concretament el Concerto Grosso, compost el 1956. Estructurada de forma clàssica, a l’estil del concert barroc, és una gran carta de presentació per a aquells que encara no coneixen prou l’obra d’aquest compositor, molt reconegut però poc conegut. Com explicava el programa de mà, amb aquesta obra es pot comprovar “la seva gran inspiració temàtica”, que Benejam destaca en el treball melòdic en la secció de violes: un bell solo per a viola al segon moviment, respost de seguida pel primer violí, interpretat per Gerard Claret com a concertino director d’una orquestra que es va mostrar prou suau en general, però, una vegada més, amb un gran pes a les violes.
Anant més enllà, la importància de la viola, força oblidada en la composició del repertori solista, es va fer encara més manifesta en el Concert per a viola i orquestra de Salvador Brotons, composició creada el 2006 de fet amb aquesta intenció de reconeixement vers l’instrument. L’ONCA es va mostrar amb més força que en el concerto anterior i el solo virtuós del vivo deciso del segon moviment va evidenciar la impecable tècnica del solista Cristian Ifrim. Amb la seva viola Giuseppe Guadagnini 1782 va enfrontar amb brillantor el desafiament de la partitura composta per Brotons, tot un recorregut pel gran ventall de recursos que pot desenvolupar aquesta combinació de lleugeresa i força que és la viola.
Amb l’entrada a escena del Cor Jove de l’Orfeó Català va arribar una part del concert més centrada, també, en una composició més contemporània, amb obres de Ramon Humet i Albert Guinovart. Humet és compositor resident aquesta temporada al Palau de la Música Catalana i estrenà l’octubre passat, a Alemanya, l’òpera-oratori Sky Disc (idea i llibret de Rebecca Simpson), de la qual l’ONCA va oferir en aquest concert –en primera audició a l’Estat espanyol– la peça El conte de l’àvia. Basat en unes modulacions cromàtiques molt interessants que posen veu a un fragment del Woyzeck de Georg Büchner, Ramon Humet realitza un treball tímbric precís per a aquest passatge sobre el noi solitari del famós drama del segle XIX, i que aquests altres nois i noies del Cor Jove van explicar amb una interpretació molt correcta sobre el núvol sonor creat per l’ONCA.
Molt més còmodes es va poder veure aquests joves cantaires amb les Quatre tradicionals catalanes d’Albert Guinovart, sota la direcció d’Esteve Nabona. Quatre magnífics arranjaments de cançons populars amb les quals tant el Cor com l’orquestra van gaudir i van fer gaudir el públic. Magnífica la bellesa d’El testament d’Amèlia, també amb el piano de Josep Buforn, però sobretot el concert va tenir un tancament de luxe amb la versió de Margarideta de Guinovart, composició d’una simpatia contagiosa que juga amb allò popular com a matèria musical, que fins i tot es va fer servir com a bis; així va ser la interpretació del Cor Jove amb l’ONCA. Una altra commemoració cultural ben interessant del cicle ONCA al Palau, d’aquests concerts que semblen petits però que acaben sent d’un gaudi indubtable.
