TEMPORADA FRANZ SCHUBERT FILHARMONIA. Yulianna Avdeeva, piano. Franz Schubert Filharmonia. Gabriel Bebeșelea, director. P. I. Txaikovski: Concert per a piano núm. 1 op. 23. R. Strauss: Don Juan. Till Eulenspiegel. PALAU DE LA MÚSICA. 18 D’OCTUBRE DE 2026.
La Franz Schubert Filharmonia ha inaugurat temporada. La combinació d’obres cèlebres del repertori i la presència de solistes de fama contrastada (enguany, podrem escoltar Anna Fedorova, Paul Lewis, Mark Padmore…) ha consolidat una fórmula infal·lible per explicar l’èxit de públic en cadascun dels seus concerts. Però si no fos pel lloable treball del seu fundador i director musical, Tomàs Grau, i per la voluntat creixent d’assolir una constant exigència artística, els seus èxits difícilment haurien arribat. Els concerts al Palau sempre van precedits d’actuacions a diversos indrets del nostre territori i s’acompanyen d’actuacions en altres escenaris nacionals i internacionals reconeguts.
El concert inaugural acomplia amb escreix les premisses establertes per l’orquestra: un programa integrat pel famós Concert per a piano núm. 1 de Txaikovski i els poemes simfònics Don Juan i Till Eulenspiegel; per arrodonir-ho, la sempre extraordinària Yulianna Avdeeva, que va actuar sota la direcció de Gabriel Bebeșelea.
La gran pianista russa va saltar a la fama quan l’any 2010 va guanyar el Concurs Chopin de Varsòvia; era la primera dona que ho aconseguia des de l’edició del 1965, que va guanyar Martha Argerich. Des d’aquell moment, la seva trajectòria ha estat irrefrenable i el seu talent enlluerna en escenaris de tot el món, sigui amb pàgines concertants de Chopin, Prokófiev, Txaikovski, Grieg, Mozart, Beethoven… Si ja van ser inoblidables el seu recital al Palau el gener del 2023 dedicat a Chopin i Rakhmàninov, la interpretació sublim del Concert per a piano núm. 2 de Chopin a L’Auditori amb l’OBC dirigida per Stephanie Childress l’abril del 2024 i la seva recreació, el mes de febrer passat, del Concert núm. 1 del mateix compositor polonès amb la Franz Schubert Filharmonia, ara amb Txaikovski ha mostrat una saviesa interpretativa que sembla inabastable.
D’Avdeeva, sempre n’hem admirat la sensibilitat i el refinament de fraseig, així com l’elegància compartida amb altres guanyadors del premi Chopin: Blechacz, Seong-Jin Cho, Bruce Liu o Eric Lu. Però aquest cop, amb Txaikovski, Avdeeva ens va enlluernar per la força temperamental, per la potència sonora al més pur estil Argerich. La magnificència tècnica i les múltiples coloracions van envoltar una versió plena de lluminositat i d’una sensibilitat romàntica màgica. Va mostrar-se impactant ja des dels acords inicials, però, per sobre de tot, ens va seduir la fortalesa que va fer brollar en el decurs dels passatges d’octaves, en els jocs d’articulació de la temible part central ornamentada del segon moviment i en un darrer “Allegro con fuoco” durant el qual va desplegar una majestuositat i una elegància absolutes.
La direcció de Bebeșelea, molt correcta, va deixar-se emportar pel temperament i la força d’Avdeeva i, en molts passatges del primer moviment, el volum de l’orquestra s’excedia en desmesura. La pianista va donar el bo i millor del seu talent amb una interpretació plena de temperament i fortalesa, de bravura i també de delicada poesia quan era preceptiu, coronada amb la interpretació del virtuosístic Moment musical núm. 4 de Rakhmàninov, un altre dels compositors que ha esdevingut referència dins el seu repertori. Tant de bo el públic de Barcelona pugui, en un futur no gaire llunyà, tornar a gaudir d’un dels màxims exponents i referents del circuit pianístic internacional.
La Franz Schubert Filharmonia va oferir els millors moments de la seva actuació al Palau amb la interpretació del poema simfònic Don Juan. Basada en el poema de Nikolaus Lenau, l’obra cerca una visió introspectiva del personatge, que evoca una perfecció femenina que mai no trobarà, fins a cloure’s amb la mort del mateix Don Juan. El relat s’inicia amb un impetuós inici presentant un protagonista altiu; després de cercar l’amor, apareix el tema de l’heroi, el ball de màscares i un debat psicològic que conduirà a la darrera secció i la mort del personatge. Les trompes constantment exigides i les cordes de l’orquestra van desplegar un nivell altíssim de qualitat sonora, amb una direcció molt curosa en el detall, sobretot en l’aparició del leitmotiv de Don Juan. Una versió que, malgrat que no excloïa la vehemència, tenia una forta càrrega emocional que denotava el deteriorament argumental d’un personatge que mai no serà redimit.
Com a cloenda, el cèlebre Till Eulenspiegel, plantejat sota la direcció de Bebeșelea com una mostra d’imatges sonores que s’anaven succeint dins un relat cohesionat. Els temes de l’entremaliat Till, representats pel clarinet i la trompa, donaven cohesió a un relat que orquestralment va sonar amb la fluïdesa i els tocs d’humor que cal que envoltin la interpretació. Treball esplèndid per part de la Franz Schubert Filharmonia i d’un director que, malgrat l’ímpetu sonor mostrat amb Txaikovski, va ajustar perfectament els volums en els dos poemes simfònics de Strauss.
