PHILHARMONIE DE PARIS. Orfeó Català, Cor de Noies, cantaires del Cor Infantil. New York Philharmonic. Gustavo Dudamel, direcció. Z. Di Castri: Invisible house. J. Adams: On the transmigration of souls. S. Prokofiev: Simfonia núm. 5. SALA PIERRE BOULEZ (PHILHARMONIE DE PARÍS). 10 D’OCTUBRE DE 2026.
L’Orfeó Català i la Filharmònica de Nova York, dues entitats que juntes sumen gairebé 320 anys d’història, van encetar a París, aplegades sota la batuta de Gustavo Dudamel, una gira europea que s’allargarà fins a finals d’octubre i que concentra diversos simbolismes.
Ja fa temps que el mestre veneçolà ha esdevingut més que un director d’orquestra. Sorgit de les files del projecte pedagògic El Sistema, a les gestes aconseguides -entre d’altres, durant la llarga etapa al capdavant de la Filharmònica de Los Angeles- s’afegeix ara la titularitat d’un dels podis més cobejats del món. I no és cap casualitat que, en aquest moment, Dudamel hagi volgut encetar la seva trajectòria portant la Filharmònica de Nova York de viatge per la vella Europa, on feia quinze anys que no es presentava i de bracet d’un cor d’aquest costat de l’Atlàntic per interpretar una obra que ret homenatge a les víctimes de l’11-S, del qual s’escau el vint-i-cinquè aniversari.
El programa en el qual participa l’Orfeó -l’orquestra el combina amb un altre en solitari- comença amb l’estrena europea d’Invisible house de Zosha Di Castri, jove compositora canadenca d’arrels ucraïneses que defineix la partitura de crida urgent a l’acció i pregària alhora. L’obra, certament, s’estructura en seccions contrastades, però hi domina molt més la sonoritat estrident, lluminosa i forta del cant popular polifònic ucraïnès -que ella aplica a l’orquestra, amb gran protagonisme de la secció de percussió- que no pas l’atmosfera recollida.
En canvi, On the transmigration of souls, que John Adams va compondre pel primer aniversari dels atemptats de l’11 de setembre de 2001, s’aproxima molt més al caràcter suplicant, en bona mesura per l’ús d’un àudio i de noms i textos reals de les víctimes, per bé que el compositor va voler fugir deliberadament de cap tipus de descripció musical. Evidentment, l’obra no té res a veure amb el gran repertori coral i orquestral que Dudamel havia confiat fins ara a l’Orfeó Català, però aquest -juntament amb el Cor de Noies i una selecció de cantaires del Cor Infantil- es va enfrontar als reptes propis de la música d’Adams, que ja coneixia d’anteriors ocasions: tant respectar els encaixos rítmics com dotar de caràcter melòdic les línies vocals poc òbvies plantejades pel compositor van dur la massa coral a donar el millor de si mateixa, guiada pel gest precís i atent del director veneçolà, amb qui es va demostrar que continua la bona sintonia.
La segona part del concert es va dedicar íntegrament a la Simfonia núm. 5 de Prokòfiev, a través de la qual, novament, es podien teixir diversos fils de relació amb la resta del programa -per l’origen ucraïnès del compositor- i amb l’orquestra, que tantes vegades el va convidar com a pianista solista a les seves temporades durant l’etapa americana. Dudamel va fer una lectura molt expansiva d’aquesta partitura que, per contrast amb les obres de la primera part, es va revelar especialment optimista. L’excel·lent acústica de la sala -no tant la seva comfortabilitat- va permetre percebre fins a les últimes files del darrer pis des dels matisos més subtils fins a l’esclat sonor més potent esperat i esperable -fins i tot, excessiu, en algun moment- d’una de les big five, reforçat amb l’afinació brillant característica de les orquestres americanes.
El públic parisenc no va escatimar aplaudiments ni als músics ni a Dudamel -que, ara fa tres anys, va avortar abruptament la seva relació amb la ciutat com a titular de l’Òpera- i aquests, en agraïment, van oferir una singular propina orquestral que es podia interpretar com a homenatge al seu llegendari director Leonard Bernstein: el “Vals”, segon moviment del Divertimento per a orquestra.
Barcelona, Madrid, Hamburg i Viena són les properes places a conquerir, sota la bandera de la música, per part d’aquest nombrós exèrcit d’intèrprets.
