ELS TEUS CLÀSSICS. Elena Copons, soprano. David Malet, piano. Mompou: Quatre cançons. Oliu: Set cants (estrena). Morera: A un roser; Enterrament; On ets, amor? Guix: Tres breus cançons sobre poemes d’Antoni Clapés (estrena); Tres cançons sobre poemes de Gabriel Ferrater (estrena). Magrané: Ofrena. Serra: Cançons sobre poemes de Josep Carner. ATENEU BARCELONÈS. 28 DE JUNY DE 2023.
L’Associació Joan Manén ha tancat el seu cicle de concerts Els Teus Clàssics amb una proposta de música catalana d’alt nivell, en què ha unit compositors catalans del segle XX amb d’altres del segle XXI i fent un paral·lelisme entre llenguatges i estètiques musicals. El concert aplegava dalt l’escenari quatre cicles de cançons de tres compositors actuals com són Miquel Oliu, Josep Maria Guix i Joan Magrané. Cadascun d’ells havia d’escollir un compositor del passat per qui sentís certa afinitat. Així, respectivament, van proposar Frederic Mompou, Enric Morera i Joaquim Serra. El resultat no podia haver estat millor.
Va obrir la vetllada Miquel Oliu amb l’obra encàrrec de l’Associació Set cants, basada en l’obra poètica d’Antoni Clapés. Abans, però, el mateix Oliu va presentar la seva música al públic i la seva afinitat amb Mompou de manera força didàctica. La interpretació que la soprano Elena Copons i el pianista David Malet van fer de Quatre cançons de Mompou va ser plena de delicadesa i buscant sempre aquesta simplicitat que el mestre reclamava, tot excel·lint la cantant en la dicció. L’estrena Set cants d’Oliu és un viatge cap a la sobrietat en què el músic, a través de molt poques notes, aconsegueix transportar-nos a un món de pau, amb una insistència per les freqüències més agudes i un cant gairebé descriptiu, com en el poema Com denes d’un rosari, on Copons va cantar cada nota per separat, síl·laba per síl·laba, com flocs de neu que impacten contra el terra. Una peça gens fàcil, sobretot per a la cantant, que anava de les notes més agudes a les greus, i de la fragmentació al legato més intens.
Es va continuar amb Josep Maria Guix per presentar les seves Tres breus cançons, també sobre poemes d’Antoni Clapés i també estrena. Abans, però, els intèrprets van oferir tres poemes musicats per Enric Morera, en un canvi radical d’estil, en què van prevaler la melodia i el romanticisme i en què Elena Copons es va entregar a cor què vols, amb un tros de veu que anava massa gran a l’Auditori de l’Ateneu Barcelonès. A les Tres cançons sobre poemes d’Antoni Clapés, Guix també aposta per l’escassetat de mitjans, tot deixant fluir la musicalitat dels poemes i juga amb les ressonàncies i un cant lligat. D’estil un punt més impetuós és la seva nova obra Tres cançons sobre poemes de Gabriel Ferrater, en què la veu fa la melodia mentre el piano insisteix sobre tres notes agudes i persistents que es van repetint.
Finalment, de Joan Magrané, que no va poder assistir al concert, ja que era a Tarragona com a compositor convidat al Notes d’Estiu, es presentaven dues cançons d’estrena que completen el seu cicle de cinc cançons Ofrena sobre poemes de Josep Carner. Magrané aposta per una música d’aires mediterranis, que juga amb les modulacions de la veu i un piano un punt debussinià en una partitura molt treballada, gens fàcil per al pianista, intensa, amb moments de gran modernitat, en un clar exemple de com lligar present i passat com un continu i recordar-nos d’on venim. El compositor de Reus va escollir una selecció de Cançons sobre poemes de Josep Carner de Joaquim Serra, d’una mediterraneïtat aclaparadora, molt lírica, fluida i brillant.
Un gran concert ple d’estrenes d’alt nivell que va agradar al públic, fantàsticament interpretat per Elena Copons i David Malet.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
