FESTIVAL JORDI SAVALL. Josep Maria Martí, tiorba. Jove Capella Reial de Catalunya. Lluís Vilamajó, direcció. Obres de T. L. de Victoria i B. Vivancos. REIAL MONESTIR DE SANTES CREUS. 14 D’AGOST DE 2026.
Podria resultar extremadament complex explicar el grau de transcendència i la dimensió contemplativa assolides en el decurs del concert Lumen tenebrae celebrat a l’església del monestir de Santes Creus. L’aprofundit grau de coneixement necessari per obtenir l’excel·lència artística i l’elevació espiritual aconseguida són el fruit de la recerca curosa d’uns elements que es van conjuntar per confegir un tot excepcional.
La claredat sorgint de les tenebres, la superació del mal per la divinitat esdevenien l’eix del programa en el qual la polifonia de Tomás Luis de Victoria emmarcava l’estrena absoluta de Lumen tenebrae de Bernat Vivancos. Basada en versicles del Gènesi, l’inici d’aquesta última obra ja es va poder escoltar el dia 12 d’agost a les vinyes de les Pobles –localitat privilegiada situada a pocs quilòmetres del monestir– coincidint amb el moment culminant de l’eclipsi solar. Dos dies després, a l’església de l’abadia cistercenca, les vuit veus de la Jove Capella Reial de Catalunya, dirigides per Lluís Vilamajó i acompanyades pel tiorbista Josep Maria Martí n’oferiren l’estrena en la seva totalitat.
Al centre de la planta basilical de l’església es van disposar els intèrprets que, amb una llum molt tènue, iniciaven el concert amb dos motets acompanyats per tres responsoris de l’Officium Hebdomadae Sanctae de Tomás Luis de Victoria. La sublim i majestuosa polifonia de l’ofici de tenebres, obra mestra de Victoria, conté unes complexitats evidents quant a equilibris entre les veus, expressió, volums sonors, cromatismes, riquesa polifònica… Un mestre com Lluís Vilamajó va preparar curosament els vuit membres del cor que, com un sol tot, feien emergir tota la solemnitat i reflexió a què indueix aquesta obra. Escollir la música de Victoria, escoltar unes veus que van entregar-se al mestratge de Lluís Vilamajó i el marc triat –on, com recordava abans del concert el director, s’ha escoltat tanta música– elevaven el concert a aquell grau transcendent i contemplatiu al qual abans fèiem referència.
“No ho visc només com un plantejament sobre d’on venim i cap a on anem, sinó més aviat com un gest de gratitud envers aquella força que ens fa viure i que, sobretot, ens fa sentir minúsculs davant d’un cosmos infinit”, són paraules de Bernat Vivancos per aquest Lumen tenebrae que porta el seu ineludible segell compositiu. Una obra que va venir introduïda per les sonoritats màgiques de la tiorba de Josep Maria Martí –impecable en tot el concert– i que pren els textos dels primers versicles del Gènesi relacionats amb l’univers i la natura. Música que parteix d’un cant homofònic per, a poc a poc, crear una atmosfera contemplativa on la riquesa harmònica –aquelles subtils harmonies espectrals tan característiques del seu llenguatge–, les escales modals, la lluminositat dels acords majors i la serenor dels tons menors conviuen dins una obra que (si se’m permet el símil) adquireix musicalment el concepte d’atemporalitat propi d’una icona russa. Música que va combinar magistralment sonoritats medievals i harmonies modernes per captivar el públic que omplia l’església. El cor novament va estar magistral, en cantar amb un detallisme i una afinació absoluts aquesta sensacional obra de Vivancos.
Amb la creació de la llum va emergir novament la música de Victoria, ara dedicada a l’assumpció de la Verge i dues antífones del Cantica Beata Virginis. L’església, ara ja il·luminada, va escoltar aquesta música amb unes veus que seguien impecables, malgrat l’esforç que suposa afrontar un programa tan exigent. Lluís Vilamajó seguia entregat a aquesta música que tan bé coneix Jordi Savall, que també escoltava el concert acompanyat per l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Vilamajó va agrair a Savall la capacitat de generar aquests esdeveniments musicals abans de fondre-s’hi amb una gran abraçada.
Imatge destacada: © Eric Altimis.
