FESTIVAL DE PERALADA. El Barroc italià al temps de Vivaldi. Núria Rial, soprano. Lina Tur Bonet, concertino. Les musiciennes du Concert des Nations. Jordi Savall, direcció. Obres d’Albinoni, Ferrandini, Vivaldi i Geminiani. ESGLÉSIA DEL CARME (PERALADA). 9 D’AGOST DE 2026.
El Festival de Peralada ha tancat -amb permís de la visita que l’Orquestra de Bayreuth farà, a finals de mes, al Palau- una edició tan significativa com la quarantena sumant esforços amb el Festival Jordi Savall, en una coproducció que ha fet coincidir el mestre igualadí amb la soprano manresana Núria Rial. Aquests eren els dos caps de cartell d’una proposta en la qual pràcticament havia d’ocupar el mateix lloc el nom de la concertino eivissenca Lina Tur Bonet, col·laboradora ja habitual de Savall i que va tenir, així mateix, un destacadíssim paper com a solista.
El programa, a càrrec de Les Musiciennes du Concert des Nations -la formació femenina estrenada per Savall fa un parell d’anys- es trenava a l’entorn de compositors com Albinoni, Ferrandini, Geminiani i Vivaldi, dels quals es va oferir una tria de concerts i obres vocals. La cronologia barroca, l’adequació estilística i el caràcter general de les peces es va mantenir, doncs, dins d’una estricta homogeneïtat tot al llarg de la vetllada.
El primer moment culminant va arribar amb el Concert “Grosso Mogul” de Vivaldi, que Lina Tur coneix bé perquè l’ha tocat moltes vegades i l’ha enregistrat en disc. Amb tot, cada interpretació d’aquesta partitura és un repte majúscul que posa a prova el virtuosisme del solista, i la violinista se’n va tornar a sortir amb un gran èxit que el públic li va reconèixer amb aplaudiments generosos.
Així mateix, totes les intervencions de Núria Rial van ser molt premiades. Van ser tres: una cavatina mariana de Ferrandini, la Salve Regina RV 617 de Vivaldi i, per tancar el concert, el salm igualment vivaldià Laudate pueri Dominum RV 600. Rial, especialitzada des de fa molts anys -si no des de sempre- en aquesta parcel·la del repertori antic, ha assolit amb el temps un ple domini de les exigències que amaguen aquestes partitures i dels recursos que té i ha d’emprar per superar-les. A més, l’entorn de l’església del Carme, tan ingrat per certes veus o repertoris, va revelar-se idoni per a aquesta proposta.
Savall, amb 85 anys acabats de fer i vestit completament de blanc, va dirigir un conjunt format per intèrprets escollides i ben conegudes, amb algunes de les quals fa molt temps que treballa, fet que va redundar en una comunió d’objectius i una entesa immediata dalt del presbiteri.
Superant alguns moments de confusió entre una peça i altra, a més de les afinacions pertinents, per la col·locació de partitures als faristols i el desplaçament d’algun micròfon que semblava incomodar les artistes, el concert va arribar a bon terme i va ser culminat per dues propines: la repetició d’un fragment de l’últim Laudate pueri i l’ària “V’adoro pupille” de Giulio Cesare de Händel, tot introduint un compositor germànic en un gir molt beneficiós com a contrast amb la el programa que s’acabava d’oferir. Aquesta setmana, hi haurà una nova oportunitat de sentir-lo al Festival Jordi Savall.
Imatge destacada: © Miquel González.
