PROTO-FEST. FESTIVAL DE MÚSICA DE TORTOSA. Intèrprets i repertoris diversos. CLAUSTRE DELS REIALS COL·LEGIS DE TORTOSA. DEL 23 DE JULIOL AL 2 D’AGOST DE 2026.
A les acaballes de juliol i en un ambient canicular la ciutat de Tortosa va acollir el festival de música Proto-fest, que enguany ha arribat a la sisena edició amb una salut de ferro pel bon nivell de l’oferta de concerts i activitats i per l’excel·lent acollida del públic, tot consolidant una de les cites musicals més importants de les Terres de l’Ebre. El festival, codirigit brillantment per la soprano Cecília Aymí i pel violista David Matheu, ha combinat concerts de petit i mitjà format a càrrec de solistes, grups de cambra i formacions instrumentals, amb conferències, tallers i classes magistrals impartides per mestres de prestigi, com la violista Rivka Golani, el contratenor Jordi Domènech o el bandoneonista Marcelo Mercadante.
Un dels objectius del festival és reivindicar el patrimoni musical autòcton, però també recuperar un repertori valuós que sovint ha quedat a l’ombra en la història de la música. És el cas de la creació musical de dones compositores de totes les èpoques, de la qual vam tenir una magnífica mostra en el concert titulat Le chant des muses. Un diàleg entre dones d’ahir i d’avui, al claustre dels Reials Col·legis de Tortosa, amb un programa exclusivament femení, concebut i protagonitzat per la violinista Anna Urpina a partir de la investigació que ha dut a terme en diversos arxius i biblioteques, i que l’any passat ja va ser recollit en un cedé publicat pel segell Eudora. En aquest concert es va escoltar una selecció d’aquest repertori, amb obres inèdites de compositores del Barroc francès i italià, com Elisabeth Jacquet de la Guerre, Mademoiselle Butier o Marieta Priuli, combinades amb obres de recent creació. Urpina va estar acompanyada per la clavecinista Eva del Campo i per Nicola Brovelli al violoncel barroc, amb els quals hi ha una sintonia tímbrica i una mirada retòrica exquisida i plena de delicadesa, que van quedar ben paleses en la Sonata per a violí d’Isabella Leonarda (1620-1704), en la sorprenent Suite instrumental de Mademoiselle Duval (1718-1775) i en la bellíssima Sonata per a violí i viola de gamba obligada de Jacquet de la Guerre (1665-1729), inèdita, on Brovelli i Urpina van desplegar un diàleg de sonoritats càlides molt ben trenat.
Un altre dels atractius d’aquest recital va ser la presència de la soprano María Hinojosa, que va exhibir la seva magnètica vena dramàtica en les cançons de la florentina Francesca Caccini (1587-1640), en el magnífic duel mantingut amb el violí a la cantata Le temple rebasti de Jacquet de la Guerre, i especialment en la cançó “Retrato”, la segona del cicle Canciones de Tasia, de la compositora madrilenya Zulema de la Cruz (1958). El programa també va incloure una cançó encarregada per Anna Urpina a Helena Cánovas, titulada Largo once again, un dels Correnti de la veneciana barroca Marieta Priuli, vigorós i ple d’enginy, i, fora de programa, una peça de l’autora anglesa del segle XVII Lady Mary Dering, que va servir per agrair els aplaudiments del públic.
El mateix recinte, el claustre renaixentista dels Reials Col·legis de Tortosa, un espai recollit, de pau i silenci al cor de la ciutat, d’una bellesa i singularitat aclaparadores i amb una acústica màgica, va ser l’escenari d’un altre dels concerts més destacats: el que va protagonitzar l’Ensemble O Vos Omnes, un conjunt vocal que dirigeix el seu fundador, Xavier Pastrana. Titulat Abitz de doeul (Vestits de dol), el conjunt va oferir un repertori d’obres polifòniques d’autors francoflamencs dels segles XV i XVI que exploren i tradueixen en sons el sentiments que desvetlla la mort d’un ésser apreciat i admirat: planys, homenatges, laments, deploracions, epitafis sonors altament expressius i d’una bellesa corprenedora d’autors com ara Ockeghem, Josquin Desprez (el dedicatari de fins a quatre peces del programa), Jacquet de Màntua, Nicolas Gombert, Andrea Gabrielli, Hieronimus Vinders, Pierre Certon, William Byrd o Jean Richafort. I cal destacar el vincle fascinant que unia totes i cadascuna de les deu peces que van sonar, com una cadena de joies trenada per una nissaga de genis de generacions diferents al llarg de dos segles homenatjant-se els uns als altres i construint monuments fúnebres sonors sublims i eterns.
Aquest concert va ser un viatge en el temps que ens va permetre escoltar l’artifici tècnic i el desplegament emocional i retòric de cadascun dels autors, fins i tot amb citacions incrustades d’obres emblemàtiques de l’homenatjat, i alhora percebre l’evolució del llenguatge musical en les dècades de màxim esplendor de la polifonia vocal europea. I l’ideòleg i artífex d’aquest fil narratiu incandescent és Xavier Pastrana, que amb les breus però nodrides explicacions que anava fent durant el concert, plenes de saviesa i erudició, va posar llum a un repertori sobri, críptic i de gran sofisticació, i ens va permetre intuir la ingent tasca d’investigació i recerca que ha dut a terme, i la intel·ligència i originalitat del relat que hi proposa.
Però res de tot això no hauria lluït gens sense un instrument prodigiós i d’altíssima categoria que donés vida i llustre a un repertori tan exigent i delicat. O Vos Omnes es va presentar amb set cantants excel·lents (Clara Brunet, Eulàlia Fantova, Mercè Bruguera, Ferran Mitjans, Martí Doñate, Tomàs Maxé i el mateix Xavier Pastrana fent la part de baríton), que s’anaven combinant sobre l’escenari en funció del nombre de parts vocals de cada peça i que van exhibir una qualitat tècnica i una bellesa tímbrica excepcionals. Set solistes però un sol so, homogeni, equilibrat, eteri i cristal·lí, que va deixar en trànsit el nombrós públic que ho va presenciar i que els va premiar amb una llarga ovació en acabar l’actuació. Va ser un concert commovedor i emocionant. Pastrana lidera un dels millors conjunts del panorama musical del nostre país, que no té res a envejar als grups de prestigi internacional i ho fa amb rigor i amb un criteri musicològic exquisit, enginyós i inqüestionable.
I un altre concert molt remarcable del festival Proto-fest d’enguany va ser el que van oferir els membres del Mediterrània Consort, una formació instrumental amb seu a València, que lidera el flautista David Antich, i centrada en la música renaixentista sorgida a les corts de València i de la Corona d’Aragó. El temps daurat és el títol d’un programa que reuneix peces instrumentals dels cançoners del duc de Calàbria, de Montecassino, de Gandia i de compositors coetanis, com és el cas d’Andrea Falconiero, Antonio de Cabezón, Francesco da Milano o Diego Ortiz. David Antich va anar presentant els cinc blocs del repertori on es combinaven hàbilment ricercares, correntes, diferencias i villancets amb peces emblemàtiques del període, com La Spagna, i amb cançons de referència com és Soleta e verge estich o Con qué la lavaré. L’arsenal de flautes de bec que va anar tocant amb una pulcritud i precisió exquisides David Antich es va combinar amb la sonoritat elegant i molsuda de la tiorba que tocava Juan Carlos de Muder, amb la solemnitat vellutada de la viola de gamba que tocava Leonardo Luckert i la precisió virtuosística d’Ignasi Jordà al clavicèmbal, tot ben amanit amb un joc de ritmes juganer i sorprenent que va desplegar amb una captivadora destresa Pau Ballester en tots els instruments de percussió que hi va afegir. Músics molt experimentats en aquest repertori, que saben treure un esplèndid rendiment tímbric d’aquests instruments i amb un criteri sòlid en la interpretació d’un repertori que duen a les venes. El concert va ser una magnífica evocació de l’ambient cultural i musical que es vivia a les corts de les capitals de la Corona d’Aragó durant el segle XVI i s’adeia completament al recinte que el va acollir, aquest idíl·lic claustre dels Reials Col·legis de Tortosa, un edifici estrictament coetani de totes aquestes músiques i autors: vam tenir la secreta sensació que els reis i comtes de la Corona d’Aragó representats als fris petri del claustre, des de Ramon Berenguer fins a Ferran d’Aragó, passant per Alfons el Magnànim, Jaume I, Pere el Cerimoniós i les esposes respectives ens observaven, s’estremien i es vinclaven cap a l’escenari per escoltar millor aquells sons que els van envoltar en vida.
Aquests i altres concerts i activitats del Proto-fest d’enguany són la prova incontestable del creixement qualitatiu, de la maduresa del projecte i de la consolidació d’un festival que, si segueix en aquesta línia, és a les portes de convertir-se en una de les grans cites musicals estiuenques del país. Enhorabona i per molts anys!
