FESTIVAL DE TORROELLA. ¡A la fiesta! Cantoría. Jorge Losana, direcció. Obres de José de San Juan, Joan Cererols, José de Torres, José Martínez de Arce, Juan Francés de Iribarren, Santiago de Murcia i Mateo Romero. AUDITORI ESPAI TER (TORROELLA DE MONTGRÍ). 7 D’AGOST DE 2026.
Cantoría és un conjunt conegut al Festival de Torroella, però aquesta era la primera vegada que s’hi presentava d’ençà de la seva ampliació i conversió de quartet vocal a conjunt vocal i instrumental -amb tan sols dos dels seus membres fundadors, per cert-. Així ho va recordar el director i tenor Jorge Losana en les paraules de presentació que va anar intercalant entre alguns blocs de les peces que conformaven un programa singular, format per alguns dels elements més contrastants del repertori barroc, en bona mesura celebratoris de l’època nadalenca.
Més enllà de l’adequació al calendari, es tractava de mostrar l’energia i la riquesa rítmica i emocional d’aquestes partitures dels segles XVII i XVIII corresponents a gèneres com el villancet, la jácara, el fandango o les españoletas. Si bé ja coneixem una bona quantitat d’aquest repertori, Cantoría va voler descobrir encara alguns autors poc interpretats, com José de Torres, José Martínez de Arce o Juan Francés de Iribarren i, sobretot, José de San Juan, el català Josep de Joanetes que va canviar de nom per treballar a la cort reial de la capital espanyola, segons que va explicar Losana per a sorpresa del públic.
Per aquestes mateixes característiques, la interpretació d’aquestes obres requereix de certes condicions que l’Auditori Espai Ter de Torroella no acabava de proporcionar. El conjunt hauria lluït molt més en un entorn arquitectònic més adequat -evidentment, una església-, si bé els músics van intentar compensar-ho en la mesura del possible amb una teatralitat desigual: forçada en alguns membres del conjunt i no prou aconseguida per part d’altres.
En general, van destacar molt les dues veus greus masculines: el baríton Lluís Arratia i el baix David Guitart van tenir, cadascun, intervencions destacades com a solistes que van propiciar, a més, els moments de màxima intel·ligibilitat del text. Va ser estrany, disposant de la pantalla on es projectaven els títols de les peces, que no s’hi subtitulessin els textos, que són una de les grans riqueses d’aquest repertori. I van quedar excessivament pàl·lids els formats de duet, per molt que els dos cantants protagonistes, en cada cas, es disposessin al centre de l’escenari i davant dels instrumentistes acompanyants. Aquests darrers, per la seva banda, van ajudar en tot moment els cantants amb un bon treball de conjunt i van tenir el protagonisme exclusiu amb una aplaudida versió dels veloços Canarios de Gaspar Sanz.
Ja fora de programa, Cantoría va oferir dos bisos: en primer lloc, “Dindirindín”, un fragment de l’ensalada La bomba de Mateu Fletxa el Vell que forma part del seu repertori habitual i que ja havien presentat a Torroella i després, per anunciar el seu imminent viatge i debut a l’Amèrica Llatina, un fragment del Sarao de la chacona que portaran properament a Uruguai i Colòmbia.
Imatge destacada: © Roger Lleixà.
