PALAU 100. Grigory Sokolov, piano. Obres de J. S. Bach, Chopin, Beethoven i Schubert. PALAU DE LA MÚSICA. 11 DE MARÇ DE 2015.
Per Lluís Trullén
Tot va seguir el guió previst. Sokolov sortia a l’escenari d’un Palau ple a vessar sense apartar la mirada del piano. Va saludar el públic amb un gest mecànic i sense esbossar ni un somriure va clavar la mirada damunt el teclat per no apartar-la’n fins a la finalització de cadascuna de les obres que interpretava. Amb un piano portat expressament per afrontar aquesta gira de concerts que ha realitzat per Espanya (València, Alacant, Saragossa, Bilbao, Madrid) i preparat per aconseguir el sons exactes desitjats, Sokolov tornava al Palau cuidant el més mínim detall, fins i tot la temperatura de la sala, que l’artista va demanar que fos exactament de vint graus centígrads. I sota una llum tènue, Sokolov va aconseguir novament un miracle musical.
Tocar la primera de les Partites de Bach o la Sonata núm. 7 de Beethoven (amb un prodigiós “Largo” que ja ens situava dins la sublimació de les tres darreres sonates), amb un aprofundiment, una claredat en els ornaments, unes línies musicals delicadíssimes, uns tempi d’exactitud perfecta, uns atacs modèlics, una col·locació del pedal perfecta…, tal com només està a l’abast d’uns pocs escollits. L’aprofundiment musical que assoleix Sokolov i la recerca constant de la perfecció (recordem que ha estat set anys per donar el vistiplau a la sortida al mercat del primer enregistrament amb Deutsche Grammophon que inclou un recital en directe realitzat a Salzburg) són aspectes innegociables de la seva litúrgia interpretativa. La paleta de colors que extreu de l’instrument resulta immensa i la capacitat per evocar l’aprofundiment de Bach, la sensibilitat clàssica del “Rondo” de la Sonata de Beethoven o el romanticisme que brolla de la Sonata en La menor o en els meravellosos Moments musicals de Schubert resta a les mans de ben pocs escollits.
Sokolov, hereu de la tradició de Gilels, amb un pianisme tan proper al de Nikolajewa, Virsaladze o Richter, és un mag del piano que no admet comparacions. Llegenda viva del piano, sublima tota la música que interpreta amb una perfecció tècnica i un preciosisme que sempre està al servei de les obres, ja es pot tractar de la de Perotinus (segle XII) com de la dels autors del segle XX. A Sokolov només li interessen els recitals de piano sol i es manté allunyat de la música de cambra i dels concerts orquestrals –ben al contrari, doncs, de Martha Argerich–, i els seus enregistraments sempre són en directe, tot oposant-se –a tall d’ exemple– a la idea d’un Glenn Gould que va canviar el 1964 els concerts en directe pels estudis de gravació.
Masurques de Chopin i un retorn a Bach amb “Ich ruf zu dir, Herr Jesu Christ”, el preludi coral transcrit per Busoni, van cloure un recital memorable. Ara Sokolov seguirà el seu trajecte: Budapest, Lisboa, Porto, Munic, per iniciar el mes d’abril a Sant Petersburg i així continuar uns recitals que deixen una empremta inesborrable a tots els qui l’escolten.