TERRASSA CULTURA. Dames d’Ègara. Anna Alàs, mezzosoprano. Maxim Shamo, piano. Obres d’Elisenda Fàbregas, Trinitat Aguilar, Dolors Nunó, Elvira Bonhora, Maria Armengol, Mercedes Ubach i Rosa Puig. AUDITORI MUNICIPAL DE TERRASSA. 16 D’OCTUBRE DE 2026.
No és estrany que s’ajuntin tres terrassenques en un mateix recital. Ho van fer la mezzosoprano Anna Alàs, la compositora Elisenda Fàbregas i la poetessa Marta Pessarrodona. El que és insòlit és que tot el programa que portava per títol Dames d’Ègara el configuressin compositores de Terrassa nascudes als segles XIX i XX. El concert era el resultat d’un projecte emprès per Alàs i la musicòloga Marga Mingote per recuperar, editar i publicar obres per a veu i piano de compositores de la ciutat, compilar les ja editades, encarregar-ne de noves i enregistrar el material.
Escenes de poble, de Fàbregas, va obrir el recital, el qual, tot seguit, va tenir una primera part de caràcter religiós que posava en relleu com en una societat catòlica i, fins i tot nacionalcatòlica, els temes religiosos eren refugi per a les creadores musicals. Aquesta part la va encetar els Goigs a la Mare de Déu del Carme de Trinitat Aguilar (1902-1957), dona que va ser un pilar de l’educació musical i la formació coral a la ciutat.
L’obra que va ser més difícil de localitzar, fins al punt que a l’arxiu de la catedral de Terrassa se’n va trobar només la melodia, va ser un Ave Maria de Dolors Nunó (1852-1932), que Víctor Estapé ha arranjat i que acaba amb un final gairebé operístic. El recital va continuar amb dues peces d’Elvira Bonhora, un altre puntal de la formació musical local. Eren Eucarística i La nit de la Puríssima, aquesta sobre un poema de Joan Maragall. Aquest bloc va acabar amb la sardana L’Angelet de Déu de Maria Armengol (1910-?). Totes aquestes obres eren de molt bona factura.
Per tancar la primera part, Alàs i Shamo van fer un canvi total de registre amb uns cuplets de la sarsuela La gran turca, obra de Mercedes Ubach (1878-1949). Aquesta compositora va estrenar amb èxit diverses obres per al teatre líric a Barcelona. De l’obra esmentada se’n van fer més de quaranta representacions al Teatro Cómico i d’una altra sarsuela seva, El redoblante, se’n van fer més de trenta. Per als cuplets interpretats per Alàs, la mezzosoprano va comptar amb un cor format per companys de l’època d’estudiant al conservatori que estaven asseguts a la platea.
A la segona part, cantant i pianista van oferir vuit cançons de Rosa Puig (1901-1999), una compositora molt prolífica i amb un ampli ventall d’altres activitats musicals. Va ser pianista i violoncel·lista, pedagoga, directora i fundadora de la Massa Coral de Terrassa i es va convertir en una mena d’institució musical de la ciutat. Del seu ampli catàleg, Alàs i Shamo van oferir vuit cançons, gairebé totes amb textos d’Apel·les Mestres, excepte Quan riu l’ametller, amb lletra de Josep Carner i Nit de Juny, de Joan Maria Guasch. Les cançons de Puig són molt exigents vocalment, però també ho són per al piano com és el cas de Rialla d’Abril. Un recull de les seves partitures vocals ha estat editat per Ficta Edicions.
Si Fàbregas va obrir el recital, també el va tancar amb l’estrena absoluta de Recances sobre poemes de Pessarrodona, obra d’una gran bellesa melòdica i un aire melangiós. Era un encàrrec del projecte, que Alàs va interpretar de manera molt expressiva. La compositora, que havia estat resident al Palau de la Música la temporada 2023-2024, té una llarga trajectòria, primer com a pianista i després com a compositora, desenvolupada als Estats Units i a Corea del Sud.
De fet, el recital no havia acabat del tot. Ho va fer tornant a una obra força adient de Trinitat Aguilar, els Goigs a la Verge i Màrtir Santa Cecília sobre una lletra del poeta terrassenc Miquel Grané. Alàs va convidar el públic a afegir-se a la tornada.
El projecte Dames d’Ègara ha estat possible, a més de la tenacitat i estudi d’Alàs i Mingote, gràcies a una beca Terrassa Crea del Servei de Cultura de l’Ajuntament de la ciutat. La recuperació d’aquestes compositores assoleix tota la seva importància considerant la seva invisibilitat durant dècades. El 1980, Josep Freixa, llavors director de l’Escola Municipal de Música de Terrassa, publicava un recull de cent dotze fitxes bibliogràfiques de músics terrassencs o vinculats a la ciutat nascuts abans del segle XX. De les dues compositores nascudes al segle XIX rescatades per Alàs i Mingote, només hi consta Mercedes Ubach. I de dones dedicades a altres vessants de la música només n’hi apareixen dues en mig de més de cent músics: la professora Pilar Hernández -que, per cert, havia guanyat les oposicions a professora de piano de l’Escola Municipal desbancant Trinitat Aguilar- i la soprano Paquita Rodoreda.
Les obres del recital estan enregistrades sota el segell Ficta Edicions. El projecte, explica Alàs, es recondueix ara cap a la proposta Sospirs. Dames del Vallès, que inclourà compositores de Sabadell. L’Associació Joan Manén l’ha programada a partir de febrer a l’Ateneu Barcelonès, Sant Feliu de Llobregat, Vilaseca i Sabadell.
