“Mixtur és un dels millors tresors musicals que tenim a Barcelona”
El compositor Ramon Humet forma part enguany per primera vegada del claustre de professors del Taller de Composició i Experimentació Sonora del festival Mixtur, que tindrà lloc -en dues modalitats- entre els propers 5 i 15 d’octubre. En aquesta conversa, coneixem les seves inquietuds i motivacions davant d’aquesta oportunitat de conèixer la feina d’altres compositors de la seva i d’altres generacions.
ALBERT TORRENS: Aquesta és la primera vegada que participes com a professor al festival Mixtur. En què consisteix la proposta que et van fer i per què vas decidir aceptar-la?
RAMON HUMET: Ja fa uns quants anys em van fer una primera proposta, però en aquell moment no em va anar bé participar-hi, perquè coincidia que tenia entre mans diversos projectes de dimensions importants i no podia assumir-ne més. De manera que ho vam posposar i aquest any, que han tornat a contactar amb mi, tinc temps, energia i dedicació per participar-hi. La proposta com a professor és impartir una conferència, algunes classes individuals i també la programació d’una de les meves obres, que sonarà al festival. Així veuré des de la perspectiva de professor el que he viscut molts anys com a públic. I puc dir que, quan he viatjat fora de Catalunya, he vist que Mixtur té una dimensió internacional molt important. És un valor que tenim a casa en el qual m’honora poder participar com a professor després de tants anys de gaudir de concerts i tallers com a oient.
AT: Hi haurà dos tallers de quatre dies de durada cadascun. ¿Seran suficients per fer-te una idea, encara que sigui parcial, de l’habilitat i el talent dels compositors que coneixeràs per primera vegada?
RH: L’ensenyament de la composició és molt complex i a llarg termini. Abans, d’això se’n deia “picar pedra” i per això és difícil d’encaixar en la societat de la immediatesa en què estem immersos. El fet de fer una classe individual d’una hora amb alumnes que no coneixes, tot i que probablement en veuré les partitures abans per poder fer-me’n una idea, no permet aprofundir gaire ni fer cap seguiment, és com fer una pinzellada, obrir portes i que aquests alumnes decideixin si les travessen o no. Mixtur i, en general, els festivals internacionals de contemporània no són un lloc per anar a estudiar, sinó per anar a veure què s’està fent, és com un mercat on pots dir: “Això m’interessa, en canvi això no”, o bé: “Vaig a estudiar amb aquest”. És oferir de manera concentrada un ventall molt ampli i la seva grandesa és la perspectiva que et dona. Algú podria pensar que, amb internet, això ja ho tenim a casa, però no és cert, perquè a internet hi ha una saturació d’informació i llavors t’hi perds. D’altra banda, internet tampoc no serveix per això, sinó per formar-te quan ja coneixes una cosa. Per conèixer alguna cosa nova, hi ha d’haver presència humana, física, contacte directe amb una persona, la seva respiració, la suor, el tremolor, el to de veu. Tot això és el que et transmet alguna cosa d’aquella persona. L’art és comunicació humana, no mental, abstracta o intel·lectual. Evidentment, hi ha paràmetres racionals i lògics, segons els quals estucturem una obra, però la comunicació humana només pot ser efectiva amb presència. Per això, un concert en directe és insubstituïble malgrat moltes gravacions que hi hagi. I en aquests festivals, el que faig a les classes no és tant donar molta informació tècnica, sinó encomanar ganes d’avançar. Poso el que em motiva a mi sobre la taula i, si motiva algú altre, ja som dos.
AT: Suposo que no és tan sols un mercat per als alumnes, sinó també per als professors, que us permet conèixer què fan els joves d’avui, oi?
RH: Exacte. Per a mi, veure els altres, tant professors com alumnes joves, que presenten propostes creatives i potser sorpresives, també és una font d’aprenentatge. El fet de ser d’una altra generació fa que la seva manera de pensar estigui molt més en sintonia amb el que actualment dirigeix la societat, que és la cosa multitransversal: no hi ha un sol focus, és plurifocal, costa centrar-se en una cosa i, en canvi, hi ha molta flexibilitat per abordar moltes idees alhora, un cert eclecticisme. Tot això forma part de l’actualitat, i els joves aporten aquesta visió que em renova i em dona moltes idees.
AT: Pot sorprendre la diversitat d’estètiques representades al claustre de professors dels tallers. ¿Us coneixeu, entre vosaltres?
RH: Alguns sí i alguns no. Hi ha una gran pluralitat, els professors som molt diferents i així és com ha de ser. Aquesta pluralitat és bona perquè l’alumne, encara que sigui inconscientment, imita el professor. Hi ha un tòpic que diu que els professors de composició no han d’ensenyar el seu estil a l’alumne. Des del meu punt de vista, això és erroni: el professor de composició té una personalitat marcada i l’alumne té com a model el professor; per molt que no vulgui, s’hi emmiralla i, si és un bon alumne, intentar agafar-ne tot el que pot. Això és bo i és dolent. És bo perquè és un camí segur per avançar, però des del punt de vista genuïnament creatiu és dolent, perquè no et deixa trobar la teva pròpia veu. En aquest sentit, per a un estudiant, veure diferents estètiques, maneres d’acarar la música i, fins i tot, cosmovisions de la música i la vida és el que fa que pugui tenir diferents influències que l’ajudin a trobar la seva pròpia veu, no centrar-se en una, sinó en diverses. Això és el que ofereix Mixtur.
AT: ¿Havies participat en altres festivals com Mixtur abans?
RH: M’havien convidat a fer classes magistrals i tallers, però més aviat en àmbits acadèmics. I havia participat en altres festivals, però no de la categoria de Mixtur, que no el valorem prou perquè el tenim a Barcelona. Als alumnes sempre els dic que, per anar a un bon festival, tenen dues opcions: o agafar l’avió i gastar-se els diners del bitllet i l’hotel, o pagar un euro per arribar amb metro a Mixtur. I molts estudiants no aprofiten aquest festival tan proper a causa de la saturació de les noves tecnologies i d’informació de què disposen. Però cal valorar i insistir que Mixtur és un dels millors tresors musicals que tenim a Barcelona. Llarga vida al Mixtur!
Imatge destacada: (c) Marta Pich.
