IBERCAMERA. Núria Rial, soprano. José Antonio López, baríton. Barcelona Ars Nova. Orquestra Da Camera. David Malet, orgue. Mireia Barrera, directora. F. Schubert: Gesang der Geister über den Wassern. S. Barber: Agnus Dei. G. Fauré: Cantique de Jean Racine; Requiem en Re menor, op. 48. PALAU DE LA MÚSICA. 16 DE NOVEMBRE DE 2026.
Els amants de la música sacra van poder gaudir d’una cita molt especial al Palau de la Música, que va rebre amb molt entusiasme i gran assistència el segon programa d’Ibercamera. Aquest nou capítol s’ha centrat en una proposta de música coral, a l’entorn d’obres que a poc a poc anaven augmentant en pes i transcendentalitat, començant pel Gesang der Geister über den Wassern de Schubert, seguit de l’Agnus Dei de Barber, i acabant amb el Requiem de Fauré, amb una adient incursió prèvia en el seu Cantique de Jean Racine.
Seria molt encertat recordar que un dels grans precedents dels últims anys en revisitar precisament el Requiem de Fauré al Palau va ser tota una especialista com Laurence Equilbey, en el seu debut amb la Franz Schubert Filharmonia –orquestra que, curiosament, justament el dia anterior va interpretar un altre hit del repertori, com el Requiem de Mozart–. De fet, sense anar més lluny, les dues grans veus convidades de la vetllada, la soprano Núria Rial i el baríton José Antonio López, també van compartir escenari amb la directora francesa fa gairebé dos anys.
Mireia Barrera va aportar, naturalment, una altra lectura, disposant d’una plantilla d’instrumentistes i cantaires més reduïda que la que correspon a la darrera versió final de l’obra ja completament orquestrada, estrenada el 1900, i que resulta habitualment la més interpretada. Així doncs, l’absència de metalls, timpani i, en definitiva, d’un cos orquestral i coral més ample –elements especialment protagonistes en seccions com l’”Hosanna”, el tram final de l’”Agnus Dei” i fins i tot l’”Introit”– es va traduir en una lectura íntima i propera, molt vinculada a les pretensions originals de Fauré, que va compondre, per sobre de tot, un rèquiem esperançador, lluny del tremendisme que tradicionalment s’associava al gènere. En aquest sentit, per tant, la proposta va funcionar, tot i quedar més exposades tant les textures com les línies melòdiques, especialment les d’orgue.
La lleugeresa de la proposta va ser molt coherent amb els tempi escollits, i ja en els primers sospirs de l’obra, l’”Introit” i el “Kyrie”, cordes i cor van desplegar una acurada i ben proporcionada gradació dinàmica, tot i que potser un pèl insuficient en l’orgue. José Antonio López va realitzar una elegant i segura incursió al seu registre mitjà a l’”Offertoire”, exhibint delicadesa en els atacs i acolorint les seves línies amb un vibrato generós. Barrera va recrear un “Sanctus” certament angelical, ben complementat per unes encertades intervencions del violí i per un cor solvent durant els passatges a cappella.
Núria Rial va estar igualment a l’altura en la seva breu intervenció, amb un cant que, un cop més, va transmetre una autèntica sensació de pau i recolliment, abans de deixar pas a un convincent “Agnus Dei”. López també va firmar un sòlid “Libera me”, tot i un marcat registre quasi operístic –o, com a mínim, certament emfàtic–, amb el metrònom ben clar per part de la directora terrassenca, seguit d’un destacat “In paradisum”.
Abans, s’havia interpretat el Cantique de Jean Racine, una elecció programàtica immillorable que, juntament amb el Requiem, permet resseguir l’evolució compositiva de Fauré, des de la joventut fins a la plena maduresa. Barrera va abordar la partitura amb un tempo dòcil –potser massa– que va permetre assaborir la riquesa harmònica i la tensió de les dominants secundàries, però que inevitablement també va comprometre l’organista. Amb tot, el cor va abordar la partitura amb cura i dedicació.
Les obres de Schubert i Barber van completar un programa memorable, especialment encertat per donar la benvinguda al desembre i a les festes nadalenques. Una vetllada que va marcar, alhora, el retrobament de la directora amb el cicle Ibercamera, en el darrer programa de l’any, dedicat a preservar la memòria de Manuel Capdevila (1931–2026).
Imatge destacada: (c) Mario Wurzburger.