Festival Mixtur

ALBERT TORRENS: Com valoreu el quinzè aniversari de Mixtur?

OLIVER RAPPOPORT: L’essència i l’esperit jo crec que continuen intactes des del primer dia. Si de cas, l’experiència, la claredat i l’eficiència per resoldre problemes sí que poden haver canviat.

ORIOL SALADRIGUES: També el context ha canviat força, en el sentit que quan va néixer el Mixtur, el 2012, sortíem d’una crisi econòmica bastant forta i hi havia molt poca activitat cultural en general, però en les pràctiques culturals minoritàries encara més. I avui dia, en canvi, hi ha més activitat i estem contents d’haver estat una de les iniciatives que va començar a trencar aquesta dinàmica i contribuir que hi hagués més activitat.

AT: Teniu ja prou perspectiva per veure com compositors o joves que van passar per les primeres edicions ara ja estan més consolidats?

OS: Sí, sí que ho veiem. Ens fa molta il·lusió trobar-nos noms d’artistes que han passat pel Mixtur, que eren artistes emergents i que ara veiem que estan fent projectes molt professionals i col·laborant i viatjant, etcètera. Vull dir que tenen una vida activa.

AT: Quin seria el titular de la quinzena edició?

OR: Podríem ressaltar-ne diferents angles però, per exemple, el concert inaugural crec que és molt important per a nosaltres. Nosaltres som exestudiants de l’Esmuc i el concert celebra el nostre quinzè aniversari i el vint-i-cinquè de l’Esmuc. Però més enllà d’això, el programa també és molt interessant, amb Ernest Martínez Izquierdo com a director. També destacaria el quartet de flautes Neuma, que és un quartet d’aquí i molt interessant, amb una interpretació musical de qualitat i un interès escènic, de llums i escenografia. I un darrer concert diferent seria el de Vertixe Sonora Ensemble, un conjunt instrumental de Galícia, dels més històrics. I destacaria dues peces, una estrena de Núria Jiménez, que serà una peça cinematogràfica a partir de Vampires de 1915 i una per piano, dos assistents i vídeo de Simon H. Anderson, que és un dels compositors actius més importants de l’actualitat.

OS: Jo coincideixo totalment amb les recomanacions de l’Oliver, però em permeto d’eixamplar-la una mica més, ja que som dos. El programa del concert inaugural representa una de les idees inicials del Mixtur, perquè hi ha una estrena d’una obra encàrrec de l’Esmuc a Joan Magrané, un compositor encara bastant jove, una d’un compositor viu però ja amb trajectòria molt consolidada, Beat Furrer -que també serà professor del taller del Mixtur aquest any- i un clàssic del segle XX, que és la Simfonia en tres moviments de Stravinsky. Si saltem a l’últim concert del Mixtur, és una altra celebració, però ben diferent, en un club del barri de Sants, amb tres artistes d’una escena que potser no trobaríem a la sala gran de L’Auditori, de tipus underground, molta electrònica, live coding, fins i tot amb una aproximació més de tipus DJ a la creació musical, que això ens fa molta il·lusió i serà una festa oberta a tothom. Passant, és clar, pel concert de Continuum XXI, que és un grup interessant en el sentit que treballen amb instruments històrics i toquen tant obres del repertori barroc, clàssic, com obres contemporànies escrites per instruments històrics, que això pot ser una manera d’entrar a escoltar música contemporània. De fet, aquest any tenim un Händel a la programació, que és una cosa que no crec que hagi passat mai. I a Fabra i Coats hi haurà molts concerts interessants, des de Rai Nakamura, pianista fantàstica que treballa molt amb vídeo, fins a molts espectacles interdisciplinaris, que és una cosa que cada cop està passant més.

AT: Com són les propostes familiars? Finalment, els nens són els futurs músics o consumidors de música…

OR: D’una banda, hi ha els projectes educatius i els tallers, que són un dels pilars del festival, tant per apropar la música contemporània a les escoles com, des de fa uns anys, lligat també a la nostra vida personal. Creiem que és important obrir aquesta vessant de concerts, espectacles i tallers per famílies, i cada any pensem una part del Mixtur per a les famílies. Aquest any, entre d’altres, hi ha un concert de Hanatsu Miroir, que és un grup francès molt recomanable, especialista en projectes familiars, al Santa Mònica.

OS: Al matí, hi haurà un taller d’una companyia d’aquí que es diu La Curiosa, que fa un treball de textures i sons, on infants a partir de 5 anys dibuixen i, amb el tacte, toquen teixits i els associen amb diferents sonoritats. Crec que hi ha una part de responsabilitat amb la deshumanització i la polarització que veiem en aquests moments tan complexos, ja que la música arriba a molta gent i és un missatge d’empatia, col·laboració i cooperació.

AT: De fet, les activitats formatives no es limiten als més petits perquè els tallers conviuen amb les classes magistrals amb músics molt reputats, alguns dels quals repeteixen, oi?

OR: Hi ha alguns noms que es repeteixen, però intentem també que hi hagi una renovació. Efectivament, tot està relacionat: els concerts també inclouen peces escrites per estudiants del taller de composició, que així tenen l’experiència d’una estrena en un concert amb músics professionals. I també hi ha les conferències.

AT: Hi ha algun professor que us faci especial il·lusió rebre enguany?

OR: Jo diria Simon H. Anderson, que és un compositor molt sol·licitat que potser ja havíem convidat cinc o sis vegades. I la pianista Rei Nakamura. Tots els noms són de primer nivell i pràcticament el 98% dels compositors més importants del món han passat per Mixtur, que és un lloc de trobada i de reconeixement.

OS: Quan sortim a diferents països, veiem que tothom ens coneix, però sobretot ens interessa despertar la curiositat del públic de Barcelona perquè ens vingui a veure i, si pot ser, més d’una proposta, perquè justament hi ha propostes molt diverses, que és el que implica la contemporaneïtat. Per exemple, tenim el concert d’aniversari de Jaume Padrós, que és un compositor d’aquí, al costat de l’estrena d’un compositor que no és d’aquí però que ha estat seleccionat en el marc d’una convocatòria que hem fet en col·laboració amb Acord Edicions. Aquest exemple d’estètiques molt diverses succeeix en diversos concerts.

AT: Finalment, destacaríeu algun contingut de les taules rodones?

OS: Hem aprofitat la quinzena edició per fer una cosa que feia temps que volíem fer, que és convidar professionals del sector de tot el territori espanyol per parlar de la situació actual i les problemàtiques comunes. I l’endemà farem una mica l’equivalent a nivell internacional, en una taula moderada per la pianista Laura Farré.

OR: Crec que la trajectòria de quinze anys ens permet convidar gent de tot arreu i fer intercanvis contínuament. Estem molt connectats amb l’exterior -per exemple, a través de la plataforma Ulysses- però també, evidentment, ens ocupem molt de les relacions a nivell local.