FESTIVAL TOCA’M. Bach & Beyond. Francesco Tristano, piano. REIALS COL·LEGIS DE TORTOSA. 23 DE MAIG DE 2026.
El Festival Toca’m ha arribat enguany a la cinquena edició. Durant quatre dies, Tortosa s’ha convertit en un epicentre pianístic on desenes de propostes s’han celebrat per diferents espais històrics de la capital del Baix Ebre. La tarda del dissabte, el claustre dels Reials Col.legis -el pati porticat del segle XVI dedicat als reis de la corona catalano-aragonesa integrat dins el conjunt renaixentista més rellevant de Catalunya- va acollir un recital del pianista Francesco Tristano.
Prou coneguda resulta la trajectòria i personalitat interpretativa d’aquest pianista luxemburguès. Des de molt petit, quan començava a tocar la música de l’Àlbum d’Anna Magdalena Bach, ja va dir a la seva professora que en el futur només tocaria Bach i composicions pròpies. I certament, Francesco Tristano (1981), fidel al seu propòsit inicial, ha fet de Bach l’epicentre de la seva carrera.
Tristano mai no s’ha encasellat en el món clàssic; la seva mirada també s’ha dirigit a la música electrònica, al jazz, a la improvisació, a la composició de temes propis… Ha estat programat tant al Primavera Sound o d’altres festivals de música electrònica com a cicles purament clàssics; podem escoltar enregistraments on fa dialogar la música de Bach amb la de Cage, dedicats a la música de Gibbons o Bull, a obres de Frescobladi alternades amb composicions pròpies, col·laborant amb Alice Sara Ott, dotze anys enrere, en l’enregistrament titulat Scandale, on interpreten entre d’altres obres La consagració de la primavera de Stravinsky.
Format a la Julliard School, admirador de Glenn Gould i Friedrich Gulda, escoltar-lo en directe suposa una experiència immersiva, gràcies a l’immens poder de magnetisme interpretatiu que posseeix. La seva manera de comprendre Bach és única. No empra mai el pedal per no trair la polifonia i contrapunts; comprèn la música des del més absolut sentit analític, però la fa brollar amb una espontaneïtat i riquesa de sonoritats fora d’allò comú. Escoltar la seva visió de la Partita núm. 2 precedida per música de nova creació va permetre, a més, corroborar aquesta eterna modernitat de Bach. A l’inici del recital, la música de connotacions minimalistes creava una atmosfera hipnòtica; sonoritats que podien evocar Glass, Cage, també aquella capacitat multicolor tan personal com la que Keith Jarrett va fer sorgir en The Köln Concert. Una amalgama d’efectes marcats per un ritme infalible, en mans d’un pianista d’una personalitat extraordinària. Tristano és ritme pur, sembla no poder comprendre Bach sense l’aplicació del terme groove, però mai no refusa l’aprofundiment musical més estricte. La seva naturalitat, la mirada concentrada, impertèrrit davant la complexitat virtuosística, l’impuls rítmic que li brolla de manera innata… És magnetisme pur, el clar exemple de flow, aquella fluïdesa per connectar amb la música i fer seus els oients.
Al llarg d’ una hora i mitja sense interrupció, Tristano va fer dialogar el Bach més canònic amb composicions pròpies; també desplegant una immensa creativitat amb un tema creat sobre les primeres vuit notes del Preludi en Do major del primer llibre d’El clavecí ben temperat o, com a punt final, basant-se en el cèlebre motiu Merry Christmas Mr. Lawrence de Ryuchi Sakamoto, recreat amb un pianisme imaginatiu, original, brillant i ple de suggestió. Si anys enrere va presentar el projecte Long walk inspirat en cànons extrets de les Variacions Goldberg, ara arriba aquest nou projecte titulat Bach & Beyond. I “més enllà de Bach” és on sempre mira Tristano: d’aquí el seu carisma interpretatiu. Fer dialogar un compositor de qui ha tocat admirablement els Concerts, Partites, Suites Franceses, Suites Angleses, les Variacions Goldberg... amb obres contemporànies, tot aconseguint un perfecte ensamblatge.
Bach és una font inesgotable de música. La modernitat, la atemporalitat, en mans d’intèrprets que, com Tristano, s’ han entregat amb tant talent a la seva interpretació, ens ajuda a apropar-nos a la seva inabastable dimensió conceptual.
