TEMPORADA OBC. Pierre-Laurent Aimard, piano. Thomas Bloch, ones Martenot. Jonathan Nott, direcció. O. Messiaen: Simfonia Turangalîla. L’AUDITORI. 24 D’ABRIL DE 2026.
“Cançó d’amor i himne a l’alegria, el temps, el moviment, el ritme, la vida i la mort”, així definia Olivier Messiaen la seva Simfonia Turangalîla, integrada dins el tríptic dedicat a l’amor i la mort, completat per Harawi (1945) i Cinq rechants (1948). Evocació del Tristany i Isolda wagnerià, de l’amor apassionat. Himne a l’alegria, un cant transcendent a la intensitat amorosa. També una mirada a la mort i l’eternitat. La Turangalîla ens trasllada, en el decurs dels seus 2.683 compassos, a un món oníric, màgic i seductor. Tot resta impregnat pel color dels cicles i patrons rítmics dels tâlas de la música índia, font d’inspiració per a Messiaen. L’orquestració hi és immensa: les ones Martenot, el virtuosisme abassegador a què està sotmès el piano, la percussió monumental, els metalls poderosos exposant el tema de l’estàtua, cordes, fustes… creen un llenç sonor que irremeiablement atrapa. Escoltar la Turangalîla és un esdeveniment, una oportunitat que per fortuna ja vàrem viure deu anys enrere a la nostra ciutat amb Dudamel i Yuja Wang. Però L’Auditori va estar lluny d’omplir-se la tarda de divendres per escoltar els colors, els misteris i encants d’aquesta pàgina fascinant d’una explosió sonora oferta per més de cent músics entregats. Una llàstima.
Els afortunats que vàrem poder escoltar el concert teníem, a més, un triple al·licient interpretatiu: el director Jonathan Nott –futur director musical de l’Orquestra del Liceu–, Pierre-Laurent Aimard –referent absolut del pianisme francès i que en una de les seves darreres estades a Barcelona (30 de novembre de 2022) ja va oferir una interpretació inoblidable del Quatuor pour la fin des temps acompanyat per Isabelle Faust, Jean-Guihen Queyras i Jörg Widmann– i, en tercer lloc, l’OBC. La nostra orquestra està en plena etapa de transformació; nous músics amb la mirada posada cap a un futur de creixement interpretatiu exponencial. El treball de Morlot i constants programes dedicats a la música francesa (Saint-Saëns, Ravel, Debussy, Berlioz…) han estat determinants, ben segur, per al desenvolupament de la interpretació.
I aquests tres factors interpretatius, juntament amb les ones Martenot interpretades per Thomas Bloch, van confluir en aquesta gran versió de la immensa obra de Messiaen.
La direcció de Nott transmetia energia, vehemència, força i passió. Aquesta sinergia entre director i orquestra quedava palesa al “Pròleg”, on una ventada de sonoritat rodejava el tema de l’estàtua i el bellíssim tema de la flor. El piano d’Aimard quedava en algun moment eclipsat; un aspecte anecdòtic davant la força, l’ímpetu i control de sonoritat establert entre Nott, piano i orquestra. La versió congeniava amb aquella empenta que va caracteritzar l’estil del jove “Lenny”, responsable de l’estrena de la partitura i que tant va marcar la direcció orquestral la segona meitat del segle XX. L’atonalitat de la primera cançó d’amor, que crea una atmosfera passional i subtil amb el so de les ones Martenot, els incessants ritmes de dansa de l’“Alegria de la sang de les estrelles”, on la seductora unió entre els amants, l’aparició del tema de l’estàtua i l’exigent treball d’Aimard a la cadenza ens submergien en una eclosió de sonoritats portades a terme amb una precisió i valentia encomiables. Tot congeniava i els ineludibles ocells de Messiaen, les cordes i les ones Martenot omplien de colors i timbres seductors el sublim moment del “Jardí del somni de l’amor”, fins que l’atonalitat ens conduïa a l’apartat següent. Moments tenebrosos amb la percussió impecable fins al llarg passatge que s’aboca al desenvolupament amorós. Un final triomfal, una precisió extrema en el piano d’Aimard, un Nott entregat en una direcció entusiasta i una orquestra que ho va donar tot en el darrer apartat del tema de l’amor, en l’acord etern i triomfal final de Fa major.
Grans aplaudiments per a una interpretació plena d’entusiasme, de valentia amb un Aimard excepcional, un Nott entregat i una OBC que constata el bon estat en el qual es troba.
Imatge destacada: (c) May Zircus.
