FALSTAFF de Giuseppe Verdi. Luca Salsi, Lucas Meachem, Santiago Ballerini, Josep Fadó, Pablo García-López, Alessio Cacciamani, Carolina López Moreno, Serena Sáenz, Daniela Barcellona, Gemma Coma-Alabert. Cor i Orquestra Simfònica del Liceu. Laurent Pelly, director d’escena. Josep Pons, director musical. LICEU. 9 DE JULIOL DE 2026.
Si un element central de pràcticament tota crítica operística és la vigència o actualitat de l’argument que s’explica, el de Falstaff supera fàcilment la traslació en el temps. Al capdavall, l’humor forma part de la naturalesa humana i, per tant, la trama d’aquesta òpera suposadament bufa -i el drama que hi ha al darrere- ens fan somriure avui com ho va pretendre Verdi en la seva última partitura.
El colofó del catàleg verdià, doncs, ha estat l’escollit pel Liceu per coronar també la temporada i acomiadar la titularitat del mestre Josep Pons de l’orquestra del teatre. El títol és amable, però no popular, i la rebuda comercial -per ara- se n’ha ressentit fins a motivar una nova campanya de descompte com les que el Liceu aplica, de fa temps, en casos similars: fins diumenge, qualsevol entrada per a qualsevol funció és a la venda per 50 €.
Qüestions de màrqueting a banda, la producció és de gran interès i reuneix nombrosos atractius. El baríton Luca Salsi broda el paper protagonista en la mateixa mesura que ho fa Lucas Maechem en el rol de Ford. Destaquen també, per les seves aportacions individuals però, sobretot, per la seva compenetració en els abundants números concertants -pràcticament tota l’òpera ho és- les cantants Carolina López Moreno, Serena Sáenz, Gemma Coma-Alabert i Daniela Barcellona. I es fan simpàtics Pablo García-López i Alessio Cacciamani com a Bardolfo i Pistola, respectivament. La resta d’intervencions són més discretes ja que tenen també una presència molt menor a l’escenari.
L’escenografia de Barbara de Limburg i la direcció d’escena de Laurent Pelly, també encarregat del vestuari, aconsegueixen bons efectes. És excepcional l’escena de somni de Ford, que apareix replicat per una vintena de membres del cor caracteritzats a imatge seva.
Com era d’esperar, Josep Pons va ser un dels intèrprets més aplaudits de la vetllada. Malgrat que encara li quedin unes quantes funcions de Falstaff i una Vuitena de Mahler per dirigir al teatre, cadascuna d’aquestes ocasions li servirà per acomiadar-se d’una parcel·la diferent del públic.
Imatge destacada: © Toni Bofill.
