PALAU PIANO. Dmytro Choni, piano. C. Debussy: 6 Preludis. S. Rakhmàninov: 6 Preludis. J. Brahms: 4 Klavierstücke, op. 119. M. Lysenko: Rêverie, op. 13; Rhapsody on Ukrainian Folk Themes, núm. 2, “Dumka–Shumka,” op. 18. PALAU DE LA MÚSICA. 21 DE SETEMBRE DE 2026.
El pianista Dmytro Choni tornava al Palau per inaugurar la temporada Palau Piano 2026-27. Després del seu gran debut a la sala modernista que va tenir lloc el 2 d’agost del 2022 amb unes memorables versions de la música de Brahms i Debussy, entre d’altres autors, ja va ser el pianista escollit per inaugurar la temporada Palau Piano 2023-24, amb un recital que va tornar a impressionar-nos per l’exposició d’una tècnica desbordant, elegància de gest i capacitat de construir l’arquitectura musical perfecta de cadascuna de les obres que passen per les seves mans. De nou, aquest pianista nascut a Kiev l’any 1993 va tornar a mostrar-nos la capacitat artística que li va valdre, anys enrere, distincions com el Primer Premi al concurs Paloma O’Shea, la medalla de bronze al Concurs Van Cliburn de 2022 i ser finalista al concurs de piano de Leeds en l’edició de 2021.
Amb les atmosferes creades en el decurs de la interpretació de la música de Debussy, el pianista ucraïnès resident a Àustria va sublimar sis dels Preludis del compositor francès. L’equilibri i la manera elegant de comprendre les qualitats de cada peça van caracteritzar la seva lectura. Els colors d’Ondine, rebutjant un virtuosisme excessiu, i la delicadesa i dolçor de la melodia modal que emmarca La fille aux cheveaux de lin van mostrar-nos aquesta temprança que Choni exhala. En els Focs d’ artifici, va desprendre una poesia melangiosa mitjançant uns arpegis cuidats en la proporció entre pulsació i equilibri en l’ús del pedal. Choni va exposar Debussy en la seva justa mesura, controlat en el seu èmfasi sonor i perfectament matisat en la paleta de colors que va trobar en Ce qu’a vu le vent d’ouest i en Des pas sur la neige, esdevenint així un interlocutor pianístic excel·lent.
Als Preludis de Debussy van seguir sis dels Preludis de Rakhmàninov. Choni també comprèn admirablement la música del compositor rus. Les seves versions no són excessivament passionals ni cerquen una pretesa exhibició tècnica. Elaborant una perfecta construcció formal, plena de coherència i equilibri, avantposa la musicalitat i l’essència de la música d’aquests Preludis als excessos. Les sonoritats que proporcionen l’alternança de modalitats en el Preludi núm. 10, el sentit elegíac i les bellíssimes textures del Preludi núm. 11 o les ornamentacions nítides del Preludi núm. 2 conformaven un Rakhmàninov allunyat d’aparatositats. El color i la fortalesa de timbres van emergir, com és preceptiu, en el cèlebre Op.23 núm.2, on arpegis de la mà esquerra, terceres i octaves de la dreta, embolcallen una de les obres més exigents de Rakhmàninov que, en les mans de Choni, va sonar amb tota l’energia, valentia d’ execució i fortalesa requerides.
Les 4 Klavierstücke Op.119 són el testament musical per a piano sol que ens va llegar Brahms. Una de les sublimacions del piano romàntic que, més enllà de virtuosisme, requereix un aprofundiment que transcendeix el propi fet musical. Comprendre aquests tres Intermezzi i la Rapsòdia final és un veritable repte que posa a prova la maduresa d’un artista. El cert, però, és que molts del joves pianistes d’aquestes darreres generacions estan assolint uns nivells interpretatius que, a més de la tècnica, assoleixen versions portadores d’una maduresa musical colpidora. En l’Adagio en Si menor, Choni va recalar en la “dolça tristor” amb la qual la definia Clara Schumann; en l’Adantino un poco agitato, va incidir en el seu esperit turmentat. Choni va desprendre jovialitat en el tercer Intermezzo fins a mostrar tot l’apassionament simfònic en una Rapsòdia brillant i plena d’ energia interpretativa. Un Brahms meravellosament construït en el seu relat i que va ser avantsala de la música del compositor ucraïnès Mycola Lissenko (1842-1912). La nostàlgica Rêverie va donar pas a la Rapsòdia sobre temes folklòrics ucraïnesos op.18 núm. 2, on la música tradicional i el contrast entre la melangiosa Dumka i la rítmica Shumka van trobar en Dmitry Choni un interlocutor ideal, sempre implicat en la difusió de la música del seu país. Platea i amfiteatre van registrar una bona entrada, d’un públic en bona part turístic, que va gaudir tant del talent del pianista com de l’arquitectura del Palau.
